ERC, Junts i la CUP s'uneixen per salvar els mobles

Els partits independentistes han entès que una cosa són les seves batalles a casa i una altra de molt diferent el seu paper a Madrid. Fins ara han fracassat alhora d'acoblar el front comú que reclamava Pere Aragonés. Però finalment, ERC, Junts i CUP semblen haver signat una treva fins al 23 de juliol.

Després de les municipals del 28-M, Esquerra i Junts van posar a l'horitzó en un gran acord que no s'ha produït. ERC va pactar amb el PSC a municipis i diputacions, i es va unir a EH Bildu per concórrer junts al Senat. El partit de Puigdemont, entestat a la confrontació permanent, ha quedat més aïllat que mai.

Els partits independentistes van plantejar les generals del 23-J com l'avantsala de les properes eleccions autonòmiques. Però no comptaven amb la campanya abstencionista. Davant la crida d'una part important de les bases a no votar, els partits uneixen forces per salvar els mobles.

ERC, Junts i CUP han abandonat els retrets entre ells i se centren a combatre l'abstencionisme. La crida massiva a les urnes centrarà la recta final de les campanyes. I mentre, cadascú busca ocupar un espai que no perjudiqui el bloc de l'independentisme.

El PSC, l'obsessió d'Esquerra

Junts ha deixat de ser l'obsessió d'ERC, que orienta la seva campanya a ocupar l'espai de l'esquerra. No és estrany que Gabriel Rufián ataqui constantment el PSOE i especialment Sumar. És una consigna de partit: presentar ERC com l'únic vot útil per frenar l'extrema dreta.

Rufián va començar molt fort contra Junts, a qui va acusar de no haver fet res útil al Congrés. En canvi, va posar en valor els èxits del seu partit, com ara els indults o l'eliminació del delicte de sedició. En els darrers dies, però, ha baixat el to contra el partit de Puigdemont.

Junts contra l'abstenció

El ressentiment de Junts amb ERC és obvi, sobretot després de la sortida del Govern a Catalunya. Però els postconvergents entenen que la seva guerra amb Esquerra els resta energies en la confrontació amb l'Estat. La seva estratègia se centra a presentar-se com l'únic partit capaç de plantar cara a Madrid.

El seu objectiu és contrarestar la campanya abstencionista, i per això han demanat el vot per a qualsevol partit independentista (inclòs ERC). El seu altre front és l'equiparació de PSOE amb el PP per evitar el vot útil a Pedro Sánchez. La recta final de campanya se centrarà en els greuges de l'Estat contra Catalunya i erosionarà el PSC.

La CUP en busca del referèndum

Ni Junts ni ERC formen part de les obsessions de la CUP, el programa dels quals es basa en el referèndum com a preu a la investidura. Els cupaires estan disposats a bloquejar la governabilitat i forçar unes noves eleccions. I la seva campanya se centra en els atacs al PSC i a “l'extrema dreta”.

Els tres partits coincideixen que una patacada de l'independentisme el 23 de juliol obriria un període de reflexió en aquest espai. El seu gran temor és que el PSC segueixi pujant i guanyi les properes eleccions catalanes. Per això, malgrat la tensió, els tres partits independentistes estan condemnats a entendre's.