Europa Press Els processistes assumeixen que es van equivocar amb Sánchez
El Govern d'ERC va apagant els focs que li provoca Puigdemont i es crema sense obtenir res a canvi
Per força, el Govern ha admès que o bé Sánchez els ha enganyat o que s'han deixat enganyar. No calia 'fiar totes les cartes' al govern espanyol, ha dit la consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret. Es refereix al fet que Sánchez no ha fet oficial el català a Europa.
Europa diu que no
Breu resum: fer oficial el català a Europa va ser un dels èxits paral·lels de Puigdemont per fer competència a ERC. D'altra banda, tot va quedar a l'aire i amb els incondicionals de Waterloo veient una conquesta històrica. Sánchez va dir que sí a tot i va fer un favor a Junts, que el que volia era l'amnistia sense deixar de ser el gall al corral nacionalista.
Puigdemont va presentar el català a Europa com una conquesta | Europa Press
La resta se segueix sola i més amb un dòmino tan previsible com el català. Sánchez va anar a Europa a explicar aquest assumpte intern i els europeus, en resum, van dir que quant costa tot això i que millor no. No fos cas que als seus respectius nacionalismes també els donés per demanar l'oficialització de folklors diversos.
Així, el ministre Albares despenjava telèfons fins que va haver d'informar a Moncloa que això del català no seria el cas. S'assumeix, es comunica a Junts i que molt ànim amb els teus crítics més nacionalistes que tu. Tot plegat, el Govern d'ERC és com un derivat financer: el seu valor en aquest assumpte depenia del subjacent, que s'ha enfonsat.
Seguirem lluitant, etc
La resposta del Govern, Meritxell Serret mitjançant, ha estat l'habitual: retòrica institucional. Ha admès – gairebé hauria d'haver confessat – que ha estat un error fiar-ho tot al govern d'Espanya i ha marcat abdominals. Ha assenyalat que el Govern mantindrà 'l'exigència amb el govern estatal perquè la qüestió no decaigui a Europa'.
El Govern intenta caçar-les al vol | ACN
Aquest assumpte, és clar, està sent convenientment capitalitzat pels independentistes partidaris de la unilateralitat, que en última instància són els que són a X. L'expresident Torra, per exemple, fica el dit a la nafra i crida a la unilateralitat des de la seva pantalla d'ordinador. Sigui com sigui, la lògica churchilliana de mai no ens rendirem queda bé quan hi ha una guerra, altrament: el Govern d'Aragonès.
Més notícies: