ERC demana protagonisme

El principal interès de les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez se centra en les converses entre socialistes i Carles Puigdemont. No sembla que ERC, Bildu, PNB o BNG acabin forçant una repetició electoral. I, per tant, tothom sap que el principal escull del PSOE és Junts. És lògic, doncs, que el focus estigui posat en aquests dos partits.

Però aquest escenari està causant gelosia a Esquerra. De fet, aquest context és el que va propiciar que Pere Aragonès anés al Senat a exposar la seva proposta de referèndum i amnistia. No deixava de ser un moviment per marcar perfil en un moment en què Junts acapara tota l'atenció mediàtica. Aquesta sensació de sentir-se desplaçat ha provocat que, ara, ERC torni a agitar el tauler per demanar més protagonisme.

En els darrers temps s'ha estès la idea que Junts sí que sap negociar, a diferència del que ha fet ERC els últims quatre anys. I el partit d'Oriol Junqueras ha decidit activar la maquinària per no semblar tous a les negociacions. A les últimes hores, diversos dirigents republicans han donat un toc d'atenció al PSOE, pressionant públicament els socialistes.

Pere Aragonès, en un acte de la patronal Cecot que comptava amb la presència del ministre Bolaños, advertia que “els terminis s'esgoten” i que les converses estaven “encallades”. Laura Vilagrà, consellera de Presidència, també es va pronunciar aquest dijous i definia l'estat de les negociacions com a “molt verd”. També per part del Govern, la portaveu Patrícia Plaja alertava que “no s'estava avançant com caldria”.

Les pressions d'ERC al PSOE no només les han fet membres del Govern. Des del partit, també ha redoblat els seus esforços per advertir el partit socialista. Oriol Junqueras, que aquesta setmana ha estat de viatge a Irlanda, deia que “és impossible que hi hagi acord si el Govern no fa res per arribar-hi”. A més, el president del grup parlamentari republicà, Josep Maria Jové, va expressar en una reunió amb Bolaños la seva “preocupació i alarma”.

Totes aquestes declaracions es van produir en poques hores de diferència. Una clara estratègia d'ERC per cridar l'atenció dels seus interlocutors perquè cedeixin davant les seves exigències. Unes exigències, les d'Esquerra, que no han amagat mai: traspàs de Rodalies, més finançament i l'amnistia.