ERC en crisi, Junts a la deriva i la CUP intranscendent: el processisme, sense rumb

Era qüestió de temps. La crisi electoral que viuen els partits processistes ha evolucionat en una crisi de projecte. ERC, Junts i la CUP van sense rumb intentant trobar el seu lloc al nou panorama polític català.

Els que porten governant (sigui des de l'administració o facilitant el seu vot perquè així sigui) Catalunya en els darrers més de 10 anys, han topat amb la crua realitat. Han perdut vots i, en conseqüència, poder i sous públics. I ara, en un intent de remuntar una popularitat que van arribar a tenir i que ara s'ha evaporat, tant Junts, com ERC, com la CUP busquen recuperar posicions. De fet, totes tres formacions es troben en un procés de reestructuració interna.

ERC, una crisi amb diversos fronts

Han format part del Govern de la Generalitat en pràcticament tota la darrera dècada. ERC és un dels màxims responsables del declivi de Catalunya. Un declivi que s'evidencia en matèries com l'educació (informe PISA), la seguretat (delinqüència disparada) o l'economia (1 de cada 4 catalans en risc de pobresa).

ERC és el partit que més ha notat la falta de suport a les últimes cites electorals. La desconfiança entre l'electoral indepe cap als republicans s'explica, segurament, amb el fet de passar de dir "doneu-me 68 diputats i proclamaré la independència" a acabar facilitant el Govern de Salvador Illa.

Al carrer Calàbria sembla (o això intenten) que n'han pres nota. Va dimitir Pere Aragonès i ho farà els propers mesos Marta Rovira. Serà al congrés extraordinari que ha organitzat ERC de cara al novembre que ha de servir, segons la cúpula dels republicans, per redreçar un partit en plena decadència.

Perquè més enllà de perdre votants cada cita electoral, ERC es troba en una crisi més profunda. El fet que es destapés l'existència d'una estructura paral·lela que es dedicava a difamar rivals polítics i companys de partit com Ernest Maragall ha provocat una destrossa evident en la formació. Investir Illa, teixir una estratègia que ha acabat sent nefasta electoralment, la polèmica sobre les campanyes difamatòries internes i la gestió que n'ha fet la cúpula, ha condemnat Esquerra a una greu crisi interna que ja veurem si aconsegueix superar.

Junts, sense rumb

La situació no és gaire millor a Junts. La desfeta electoral encara no és tan greu com la d'ERC, sobretot per l'efecte Puigdemont. El 12 de maig van perdre les eleccions malgrat utilitzar la figura del seu líder com a revulsiu. Una realitat que fa pensar que, si no canvien les coses, quan ell caigui, caurà el partit.

L'adéu de Puigdemont no sembla a prop. Moltes veus a Junts li reclamen que assumeixi la presidència del partit al congrés que faran a l'octubre. Sense una estratègia clara (a Madrid semblen apostar pel pragmatisme mentre a Catalunya segueixen amb els mantres 'octubristes'), el pla és agrupar-se al voltant de Puigdemont i poca cosa més. Però aquest pla té una llacuna important.

Carles Puigdemont segurament acabarà de president del partit, però els seus dies a la política institucional probablement estiguin comptats. Ell mateix va dir que, si no aconseguia ser investit president, deixaria la política activa. Pot ser que no compleixi amb la seva paraula, tampoc seria la primera vegada que ho faci, però seria estrany que algú que es disfressa de "president legítim" (sic) es vesteixi ara de cap de l'oposició a Catalunya. I més, estant fugat a Waterloo.

La CUP, irrellevant i buscant el vostre lloc

Finalment hi ha la CUP. Fa un any es va quedar sense representació al Congrés i va perdre molta presència als ajuntaments catalans. La seva decadència la van confirmar els resultats del 12 de maig, que gairebé deixen els anticapitalistes fora del Parlament de Catalunya.

Després d'una dècada condicionant governs i polítiques a Catalunya, els cupaires són ara irrellevants. I, la seva caiguda als inferns, ha provocat que la formació iniciés, ja fa un any, un “procés de refundació”. Al setembre, teòricament, faran públiques les conclusions a què han arribat després de més d'un any de debats i assemblees. Perquè una altra cosa potser no, però en això de ser assemblearis i teoritzar molt, són uns experts (encara que els hagi servit de ben aviat poc).