Per què ERC i Bildu van sempre de la mà: la relació entre Otegi i Junqueras

La vida política dona moltes voltes. Qui li diria a Arnaldo Otegi, referent de l'esquerra indepe a Catalunya, que acabaria sent soci d'Oriol Junqueras i Pere Aragonès. Va ser una decisió meditada, que va arribar després de l'u d'octubre del 2017 i que sembla que ha donat els seus fruits als abertzales.

Amb l'explosió del Procés a Catalunya, el processisme escull rols: mentre Junts es perd en Puigdemont i aspira a tornar al centredreta, la CUP es dessagna en debats interns interminables. Els anticapitalistes, ostatges del dogmatisme, van ser els que menys es van implicar en el referèndum i alhora els que més impediments van posar a la famosa unitat al Parlament.

Això és així: la CUP es perd en discussions que l'allunyen de la ciutadania i en una baralla eterna entre l'anticapitalisme i la bandera. És impossible pensar que els cupaires puguin guanyar unes eleccions i encara menys governar amb criteri la Generalitat. Aquesta va ser la mateixa reflexió a què va arribar Arnaldo Otegi per allà el 2017.

Si Bildu volia esdevenir alternativa del PNB no podia agafar l'exemple de la CUP, ans al contrari. Descartat Junts, amic històric del PNB, els abertzales es van fixar en Esquerra, en clar ascens des del daltabaix del 2011 i 2012. Les relacions entre Otegi i Junqueras van anar a més, també per interessos dels catalans.

Després del fracàs sonor de l'un d'octubre, ERC opta per marcar un perfil d'esquerres i virar el debat cap a temes com el feminisme, l'ecologisme i tot allò relacionat amb l'agenda 2030. La bandera importa, però ja no tant, i els republicans es presenten com a algú d'esquerres, renovat i preparat per governar.

Bildu es copia d'ERC, Esquerra necessita Otegi

Si els independentistes bascos van copiar en certa manera el model d'ERC -un discurs marcat d'esquerres, però dins de l'establishment- , a Junqueras li va anar com anell al dit comptar amb Otegi. Des del 2017 a Esquerra se l'ha titllat de 'botiflera', de traïdora. Rebre l'afecte de Bildu, els afalacs d'algú com Arnaldo Otegi, reforça una de les potes que ballen.

Hi ha, doncs, un doble interès, un canal bidireccional que beneficia els dos partits.

Arnaldo Otegi va estar present durant la campanya del 2021, la que va convertir Pere Aragonès com a president de la Generalitat. En un acte a Girona, el líder abertzale va dir a Junqueras: "Heu demostrat que es pot fer i això per als bascos ha estat una gran lliçó". Bildu prenia nota de com convertir un partit indepe residual, com era Esquerra als noranta, en una formació que pot arribar a governar.

És evident que no va ser fàcil aquest moviment dins de Bildu. Hi conviuen gent d'Eusko Alkartasuna, aliat històric d'ERC, i de Batasuna, l'esquerra més semblant a la CUP. De fet, el 2014, Bildu i la CUP van estar a punt d'anar conjuntament a les Europees, mentre que el 2019 els bascos ja es van presentar amb ERC.

En canvi, els de Junqueras i Aragonès estan encantats d'anar acompanyat d'Otegi. La vasquitis ha existit tota la vida a Catalunya i a Esquerra li permet en certa manera superar aquesta inferioritat moral que senten cap a la CUP. Si Bildu és amb mi, pensen, soc igual d'indepe i d'esquerres que tu.

L'aliança és estratègica i de moment ha tingut resultats. D'una banda, ERC va viure un cicle electoral positiu des del 2017 i Bildu ha aconseguit empatar amb el PNB. És evident que la nit electoral del 12 de maig no serà igual de positiva per als de Junqueras, però això ja és una altra història.