Els equilibris de Pedro Sánchez per acontentar ERC i Junts

La majoria de la què gaudeix Pedro Sánchez al Congrés depèn d'ERC i Junts. Tot i aquesta realitat, el president del Gobierno sap que els partits processistes no el faran caure. Almenys, mentre la llei d'amnistia segueixi el recorregut per a la seva aprovació. Encara que republicans i juntaires treguin pit que Sánchez depèn d'ells, el marge real de maniobra que tenen és escàs.

Pedro Sánchez sap que ERC no es posicionarà amb el bloc PP i Vox. I Junts, encara que gesticuli molt i els seus diputats facin cara d'enfadats quan intervenen al Congrés, tampoc ho farà. Almenys de moment. Un altre escenari diferent serà quan s'acostin les eleccions catalanes, però, per ara, la majoria de Frankenstein no corre perill.

Això sí, el preu que ha de pagar Pedro Sánchez, més enllà d'impulsar una amnistia que li està costant bona part de la seva credibilitat, és que està obligat a ficar-se de ple a la guerra que mantenen ERC i Junts. Una guerra que, bàsicament, es tradueix en qui guanya el relat entre els electors independentistes.

Això obliga el president del Gobierno a fer equilibris i malabars com si fos un treballador del Cirque du Soleil. I només aquesta setmana n'hem tingut dos clars exemples.

Pedro Sánchez compareixia dimecres al Parlament Europeu i allà va evidenciar el seu idil·li amb Carles Puigdemont. Bones paraules, animar-lo a treballar junts i una mostra clara davant d'Europa que el Gobierno i els processistes són al mateix vaixell.

L'endemà Jordi Turull anunciava una imminent reunió entre Sánchez i Puigdemont. Membres del PSOE i de l'executiu van haver de córrer per desmentir la notícia. I fins i tot el president del Gobierno va arribar a verbalitzar que no té cap reunió agendada amb el líder espiritual de Junts, baixant-li així els fums a la parròquia juntaire.

Però no ho va fer perquè aquesta futura reunió no s'hagi de dur a terme. De fet, l'obligació que té el PSOE d'acontentar Puigdemont amb gestos simbòlics fa més que probable que, més aviat que tard, aquesta trobada s'acabi produint. Però Sánchez ha de mantenir l'equilibri amb ERC. I la setmana que ve s'han de veure les cares amb Pere Aragonès.

Després de l'error socialista d'anunciar primer l'acord amb ERC que el de Junts per a la investidura, Pedro Sánchez sap que ha de controlar els tempos si no vol fer enfadar els seus socis -que estan en guerra entre ells-. I, el més probable, és que primer se celebri la reunió amb Pere Aragonès i, després, ja es concreti la reunió amb Puigdemont.

Quan el president del PP català, Alejandro Fernández, advertia que el procés s'havia traslladat a Madrid, era precisament per coses com aquestes. La política de la gesticulació ha passat de Catalunya al Congrés. I Pedro Sánchez, sabedor que la majoria no corre perill, s'ha avingut a jugar a aquest joc.