L'entorn de Puigdemont ja rebaixa les exigències per pactar amb el PSOE

El 5 de setembre passat, Carles Puigdemont compareixia davant els mitjans de comunicació a Brussel·les. El líder de Junts va voler exposar la seva posició respecte a les negociacions per a la investidura que s'obrien després dels resultats del 23J. Sabent que tant el PP com sobretot el PSOE necessitaven els seus vots per formar un govern, l'expresident va sortir a la sala de premsa amb l'ego desmesurat del qui creu que té la paella pel mànec.

El que va ser màxim responsable de la Generalitat l'any 2017, va imposar diverses “condicions prèvies” que s'havien de donar per començar a negociar. Bàsicament en van ser tres: reconèixer la nació catalana i la “legitimitat democràtica de l'independentisme”; una llei d'amnistia; i la designació d'un mediador perquè validi el compliment dels acords assolits.

L'entorn de Puigdemont va repetir una vegada i una altra el concepte “condicions prèvies per començar a negociar”. Ho van fer, per exemple, Salvador Cardús o els actuals diputats al Parlament per Junts, Salvador Vergés i Antonio Castellà. Tot plegat, amb l'objectiu de fer veure que el partit de Laura Borràs no s'havia rendit al pactisme que tant havien criticat d'ERC.

Amb el pas de les setmanes, aquestes “condicions prèvies per negociar” s'han anat diluint. De la “legitimitat democràtica de l'independentisme” se'n parla poc. Més que res perquè es tracta d'un concepte molt abstracte per concretar-lo amb alguna mesura.

Del mediador tampoc se'n parla gaire. Va sorgir la figura de José Luis Rodríguez Zapatero, però de mica en mica ha estat un tema del qual s'ha deixat de discutir públicament. Així doncs, de les tres “condicions prèvies per negociar”, només en queda l'amnistia.

Tot apunta que, sigui amb aquest nom o amb un altre, hi haurà amnistia. Aquest dimarts Sumar presentarà la seva proposta i fins i tot Pedro Sánchez i l'anomena, encara que sigui de forma tímida. El líder socialista està disposat a concedir aquest perdó a Puigdemont i companyia a canvi de poder seguir a la Moncloa quatre anys més. I només el caràcter de Junts -el partit més imprevisible de l'arc parlamentari- pot fer esclatar l'acord pels aires.

Amnistia a canvi de la investidura

Aquest dilluns, el mateix Antoni Castellà que fa un mes remarcava això de les “condicions prèvies per començar a negociar”, ha parlat per a ElNacional. En aquesta entrevista, el diputat de Junts i també portaveu del Consell de la República, afirmava que “o amnistia i reconeixement de la sobirania de Catalunya o eleccions”.

D'aquesta manera, el que abans eren “condicions prèvies per negociar”, ja han esdevingut condicions per simplement investir Pedro Sánchez. A Junts saben que també es juguen molt com a partit en aquestes negociacions. Sense anar més lluny, els dos milions d'euros que guanyaran gràcies al grup parlamentari propi al Congrés, que han pogut formar gràcies al PSOE. Poden tensar la corda, però fins a cert punt.

I, tot i que tot pot passar –i encara més tractant-se de Junts–, les declaracions dels seus dirigents ja deixen entreveure que Puigdemont va rebaixant a poc a poc les seves pretensions i exigències. Totes dues parts tenen voluntat d'entendre's i, malgrat que tots dos podrien veure's beneficiats en cas de repetició electoral, aquest escenari és massa arriscat tant per al PSOE com per a Puigdemont. Un Puigdemont que, després de 6 anys a Bèlgica, té més a prop que mai la possibilitat de tornar a Catalunya i trobar una solució personal a la seva situació.