L'entorn de Junts ja prepara el terreny per a una nova mentida de Carles Puigdemont

9 d'abril del 2024. Més o menys, un mes abans d'unes eleccions catalanes ja convocades. Jordi Basté entrevista Carles Puigdemont a RAC1, la ràdio més escoltada a Catalunya. El periodista pregunta al líder de Junts si, en el cas de no aconseguir ser president, la seva voluntat és abandonar la política. La seva resposta és impossible de malinterpretar.

“Si es refereix a política activa, efectivament. No puc fer política activa si no en tinc la presidència. Té poc sentit que jo em dediqui a fer de cap de l'oposició”, contestava Puigdemont.

Qualsevol amb dos dits de front o, si més no, sense una visió distorsionada de la realitat, podria pensar que, després de perdre les eleccions i veure com Salvador Illa aconseguia la presidència de la Generalitat, el líder de Junts deixarà la política activa, tal com va assegurar. Seria el més lògic. Seria, bàsicament, complir la seva paraula.

Però estem parlant de Carles Puigdemont. Un polític que no seria massa amic de la “lògica” i d'això de “complir la seva paraula”. Tot i dir clarament que deixaria la política activa si Illa acabava al Palau de la Generalitat, l'entorn de Junts ja es prepara perquè no acabi sent així. Es prepara, doncs, per a l'última mentida de l'expresident.

“La possibilitat de retirar-se no és a sobre de la taula”, assegurava José Antich, director del digital més afí a Puigdemont, El Nacional. I no només això. Fonts de la direcció de Junts tenen clar que Puigdemont serà proclamat nou president de la formació, substituint Laura Borràs, al congrés convocat pel partit per a finals d'octubre. Però no es moguin perquè, sí, encara n'hi ha més.

Carles Puigdemont no només ha decidit incomplir la seva promesa de deixar la política activa per exercir de president de Junts. El líder juntaire també té al cap “ocupar la presidència del grup parlamentari de Junts” quan pugui tornar de Waterloo (si el Constitucional finalment avala que es pugui beneficiar de l'amnistia). És a dir, sembla que el seu objectiu és exercir de cap de l'oposició.

“En absolut em veig cap de l'oposició. Una persona que ha estat president de la Generalitat no pot ser ni al Senat, ni al Consell d'Administració d'una gran empresa... Per això hi ha la llei, que preveu que tens unes condicions d'expresident[sou, oficina de l'expresident, el pagament amb diners públics d'assessors…]per poder tenir una activitat pública política d'acord amb la dignitat de la institució i del càrrec”, va dir en aquella entrevista a RAC1.

Així doncs, el seu entorn ja prepara el terreny perquè els fidels a Puigdemont comprenguin la seva última mentida. Sembla que ara la “dignitat del càrrec” que tant defensava ja no és tan important. I el seu principal mitjà afí ja es mou per justificar l'expresident per si, finalment, decideix tornar a incomplir la seva paraula.

Tampoc no seria la primera vegada que ho fa. El 2017 ja va dir que el referèndum de l'1 d'octubre seria “vinculant”. A les eleccions del 12 de desembre d'aquell mateix any demanava el vot assegurant que tornaria a Catalunya. A les eleccions europees del 2019, més del mateix. Tot just uns dies abans de les últimes eleccions generals garantia que no farien mai president del Gobierno Pedro Sánchez. I fa unes quantes setmanes, afirmava que seria al Parlament per a la sessió d'investidura de Salvador Illa. I ja sabem com van acabar totes aquestes promeses. Una llarga llista de mentides (o canvis d'opinió, com diu Sánchez) de Carles Puigdemont els últims anys, que es pot veure ampliada amb l'incompliment de la seva paraula d'abandonar la política activa si no aconseguia ser president.