El pla de Pedro Sánchez comença a passar factura als seus aliats
L'última enquesta de les autonòmiques gallegues reforça el PP, clava el PSOE a la tercera posició i reflecteix la lluita de l'esquerra
Segons les enquestes, al PP ningú no li trauria les majories absolutes de Galícia. Això respon al cost electoral dels pactes de Sánchez i a la desorientació de l'esquerra. Alfonso Rueda aconseguiria mantenir el llegat de Feijóo i, per rebot, encén les alarmes a Catalunya.
El cost en diferit dels pactes
Ho explicàvem fa poc des d'E-Notícies: Sánchez coneixia el cost electoral dels seus pactes, però també que el traslladaria als barons. El seu objectiu, que era ser President, ja ho ha aconseguit encara que sigui al preu d'enfonsar el PSOE a les autonomies. Els 'tempos' de Moncloa són diferents dels de les Comunitats i, a més, Sánchez sempre juga curt.
A Catalunya això es tradueix en el fantasma d'una victòria pírrica per al PSC: segons enquestes internes, Illa paga la factura de Sánchez amb 600.000 vots menys. Això podria romandre al terreny de l'especulació i, és més, de la desinformació. Però la veritat és que hi ha indicadors: l'últim, Galícia, el proper, el País Basc i les europees.
Segons 40dB, el PP encara mantindria el segell amb denominació d'origen gallec: majories absolutes. És a dir, els nacionalismes d'esquerra controlats i Vox fora de les institucions. També d'un perfil gestor i moderat, Alfonso Rueda es percep com allò que vol el votant de Galícia: més del mateix.
Podemos en mode 'banzai' i el PSOE no s'enlaira
L'esquerra, tendent a la disgregació, no té un bon panorama. El PSOE gallec queda darrere del BNG i gairebé ningú no sap qui és la candidata de Sumar (Marta Lois). D'altra banda, Podemos s'ha immolat voluntàriament demanant el vot pel BNG i Vox no arriba ni al 3%.
Encara tenint en compte el factor distorsionador de Galícia (majories absolutes), Salvador Illa és probable que estigui atent a les enquestes. Els pactes de Sánchez i el canvi de discurs d'Illa - amnistia no, amnistia sí - són prou recents per romandre a la retina del votant.
Els aliats de Sánchez surten especialment malparats. La lluita entre Podemos i Sumar s'entén com a tacticismes partidistes. Podemos ha tornat el cop a Díaz i ha concorregut en solitari per, després, fer política de terra cremada: demanar el vot per al nacionalisme.
Queda clar, doncs, que Podemos assumeix les conseqüències d'esqueixar-se de la nau nodrissa de Sumar. Cosa que, al conjunt de l'esquerra, acaba empenyent el PP. Podemos, en fi, farà tot el possible per existir com a partit propi i el PSC està expectant de com es traduirà tot això a Catalunya
Més notícies: