Catalunya, la darrera bala de l'esquerra

Les eleccions gallegues han evidenciat la reculada de l'esquerra, que s'ha quedat pràcticament sense poder territorial. Hi ha una dada significativa, i és que al PSOE ja només li queden tres de les set autonomies en què governava quan Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa. Però és que a més, amb Feijóo el PP ha guanyat 2,5 milions de vots i mana a dotze comunitats.

Les coses també van malament a Sumar, la patacada de la qual a Galícia posa en qüestió fins i tot la supervivència del projecte de Yolanda Díaz. Però pitjor encara ho té Podem, en la irrellevància més absoluta i a punt de desaparèixer. Només el BNG ha aconseguit mantenir dreta a l'esquerra, que ara queda molt tocada.

Per davant queden les eleccions basques i les europees, encara que el PSC i Sumar miren amb especial atenció les catalanes. Tot i el temor de patir un altre revés com a Galícia, fins ara les enquestes són falagueres. Els socis de coalició podrien formar un govern tripartit amb ERC per aferrar-se al poc que els queda.

Intercanvi de cromos

L'altre factor de l'equació és ERC. Segons els sondejos els partits independentistes no sumarien, així que els republicans comencen a explorar la via del tripartit progressista per sobreviure al poder. Es consolida així l'estratègia de PSC, Sumar i ERC de resistir units a Madrid ia Catalunya.

L'entesa entre el PSC i l'ERC a l'ajuntament de Barcelona, amb el suport directe o indirecte de BComú, és l'avantsala del possible futur Govern de la Generalitat. Això va lligat a l'intercanvi de cromos dels pressupostos. ERC i Comuns aprovaran els comptes a Collboni perquè Illa salvi els pressupostos d'Aragonès, i Junqueras doni un cop de mà a Pedro Sánchez a Madrid.

Per a ERC sembla més senzill que per a Pedro Sánchez, que haurà de fer equilibris per mantenir intacta l'aliança amb Junts. Fins ara, ERC mirava amb recel les manyagues de Pedro Sánchez cap al partit de Puigdemont. Després de les eleccions catalanes, ERC podria recuperar el paper de soci preferent i caldria veure com afecta això les relacions entre la Moncloa i Waterloo.

Salvador Illa, d'aliat a víctima

Patir una patacada a les eleccions catalanes o fracassar en la formació de govern seria un desastre amb majúscules per al PSC. Pedro Sánchez va donar l'esquena als barons la vigília del 23-J i va carregar a l'esquena tota la responsabilitat del futur del PSOE. Tot i haver reeditat el Govern de coalició, Sánchez es troba cada vegada més sol i amb menys poder territorial.

Salvador Illa és l'únic aliat ferm que li queda als territoris, i la gran esperança del sanxisme per resistir l'envestida de la dreta. Illa ja va ser el principal actiu de la campanya socialista a les generals, i ha defensat l'amnistia a la resta d'Espanya. El líder dels socialistes catalans ha demostrat la seva fidelitat obeint les ordres de Moncloa de salvar el Govern dʻERC a Catalunya.

L'aliat podria acabar convertit en víctima si finalment Salvador Illa l'enganxa a les catalanes per culpa de l'amnistia. El socialista podria haver propiciat la caiguda de Pere Aragonès quan les enquestes li eren favorables, però no ho va fer per ordres de Sánchez. Ara podria ser massa tard, ja que Illa afrontarà les eleccions amb l'handicap de l'amnistia i amb pitjors pronòstics per al PSC.