Les eleccions catalanes podrien arribar abans d'hora

Les properes eleccions al Parlament de Catalunya s'haurien de celebrar abans del 31 de març del 2025. La intenció del Govern de Pere Aragonès era la d'esgotar mandat i tot semblava encaminat a una convocatòria electoral per al febrer de 2025, d'aquí 15 mesos. Hi havia diversos motius per pensar que ERC vol esgotar la legislatura i que Junts i el PSC ja els va bé, però la política catalana canvia a marxes molt ràpides.

La fragilitat del president de la Generalitat és una evidència. El seu govern compta amb tan sols 33 diputats de 135 al Parlament. Tot i aquesta dada, ha aconseguit tirar endavant els pressupostos gràcies al context polític a Madrid. Els vots d'ERC són necessaris per al PSOE, i Salvador Illa exerceix una oposició benèvola.

El problema per a Esquerra és que ha perdut vots i càrrecs electes a totes les eleccions des del 2021. Les perspectives electorals no són bones i el lideratge de Pere Aragonès és limitat. Sembla lògic, doncs, que vulgui arribar fins al 2025, perquè totes les enquestes assenyalen una victòria tan clara del PSC que gairebé no hi ha marge per mantenir la Generalitat.

Tenim, per tant, un PSC que depèn de Moncloa i una ERC que prefereix, a priori, deixar passar el temps a veure si en un any les coses pinten millor. La partida compta amb un tercer jugador, Junts per Catalunya, que se'n va anar del Govern i va endurir el discurs contra Aragonès. Els de Puigdemont tenien fins fa poc un problema afegit: no tenien cap candidat per a la presidència de la Generalitat.

Escrivim en passat perquè tot això podria canviar ara amb la llei d'amnistia. Fins fa quatre mesos Junts per Catalunya buscava desesperadament un nou cap de cartell. Amb els líders del Procés KO i Laura Borràs inhabilitada, no hi havia ningú amb certa tirada. Junts, per tant, no tenia pressa a forçar noves eleccions: Esquerra s'anava desgastant sola i el partit guanyava temps per trobar candidat. Però és clar, tot ha canviat des del 23 de juliol.

La batalla interna d'Esquerra, el retorn de Puigdemont i via lliure per a Illa

Aclarrit la investidura de Pedro Sánchez, la política catalana torna a mirar cap al Parlament. I hi ha tres factors que han canviat i condicionen –de quina manera– el tempo electoral. D'una banda, la llei d'amnistia significaria el retorn sense càrrecs de Carles Puigdemont i la possibilitat de veure Junqueras sent una altra vegada càrrec públic.

Oriol Junqueras continua sent president d'ERC i no amaga que voldria tornar a la política activa. La seva percepció és que Pere Aragonès ocupa un càrrec que hauria de ser seu i que li ha “guardat el lloc”. El problema és que el president actual de la Generalitat vol repetir i hi haurà batalla interna. O no.

La llei d'amnistia encara trigarà uns mesos a aplicar-se, potser un any. Si els comicis autonòmics són, per exemple, al juny, setembre o octubre, és possible que Junqueras encara no pugui ser candidat. Jugada mestra?.

També agafaria d'improvist Junts per Catalunya. S'entén que Carles Puigdemont no hauria tornat, encara que es dóna per fet que serà el candidat a les Europees d'aquest 2024. Ell mateix s'ha descartat per a la Generalitat en cercles íntims i tots els dits assenyalen Rull o Turull. El que passa és que tampoc podrien ser candidats si s'avancen les eleccions a mitjans del 2024.

Aragonès seria candidat i Junts hauria de buscar algú que no hagi de ser amnistiat, en resum. Seria una jugada llesta per part de l'actual president en clau purament electoral.

Però a més, potser seria la seva única sortida: Salvador Illa podria no aprovar els pressupostos del 2024 i retirar-ne el suport tàcit. Fa temps que el líder del PSC espera el seu moment per les necessitats de Pedro Sánchez, però potser ha arribat la seva hora. Massa motius a sobre la taula per no esgotar la legislatura, doncs.