Desenes de subsaharians en una piragua interceptada per un vaixell de la Creu Roja
POLÍTICA

El drama de la immigració il·legal a Espanya: 10.500 morts al mar el 2024

Una mitjana de 30 persones al dia van intentar arribar a les costes espanyoles, un 58% més que l'any passat

L'últim balanç de Caminando Fronteras sobre els morts al mar intentant arribar a Espanya presenta unes xifres alarmants. Segons aquesta ONG, 10.457 persones han mort aquest 2024 intentant assolir les costes espanyoles. Això suposa una mitjana de 30 persones al dia, i un increment del 58% respecte a l'any anterior.

És la xifra més alta des que aquesta organització comptabilitza les persones mortes i desaparegudes al mar. El registre va assolir el seu pic el 2023 amb 6.618 morts, que ara es queden curts amb el nou balanç de 2024.

Diversos migrants són atesos pels serveis d'emergències, al moll de La Restinga, a 9 de novembre de 2023, a El Hierro, Illes Canàries

Dels gairebé 10.500 morts, 421 eren dones i 1.538 eren nens. La ruta de les Canàries continua sent la més mortífera a nivell mundial, amb gairebé 10.000 víctimes aquest 2024. La resta de morts es van produir a la ruta algeriana, a l'Estret i a Alborán.

El repunt es produeix sobretot per un alarmant augment de sortides des de Mauritània cap a la ruta canària. Aquesta connexió s'ha cobrat la vida de 6.829 persones aquest any. Entre els morts hi ha 28 nacionalitats diferents, i l'ONG Caminando Fronteras assenyala el fracàs del rescat i assistència com a principal causa de les morts.

Crisis humanitària i debat de fons

El balanç tràgic de Caminando Fronteras evidencia una vegada més la crisi humanitària desencadenada per la immigració il·legal. Espanya viu des de fa temps una crisi migratòria, que s'ha incrementat en els anys 2023 i 2024. Una crisi que té diferents enfocaments segons l'orientació política, i que obre un intens debat.

Els partits d'esquerra i organitzacions activistes defensen la necessitat d'acollida per raons humanitàries. Consideren que totes aquestes persones fugen dels seus països per raons humanitàries, i que els països desenvolupats tenen el deure d'acollir-les. A més defensen la regularització de tots els immigrants per dotar-los dels mateixos drets que els nacionals.

Aquests sectors veuen la immigració com una cosa positiva i com una necessitat per contrarestar la crisi demogràfica. Segons aquestes tesis, els immigrants contribueixen a l'enriquiment cultural a més de garantir el creixement econòmic i la sostenibilitat de l'estat del benestar.

En canvi, la dreta considera que aquests discursos generen un efecte crida que no fa més que agreujar el problema. Alerten del perill de blanquejar i fins i tot fomentar les màfies que fan negoci amb el tràfic de persones. A més, assenyalen que un increment massiu de la immigració il·legal comporta inevitablement problemes de seguretat i de col·lapse dels serveis públics.

Missatge d'Ignacio Garriga

Mentre que uns reclamen més acollida, altres demanen el tancament de fronteres. Uns volen més regularitzacions, altres la deportació dels estrangers multireincidents. Davant les polítiques immigracionistes, creixen els discursos que reclamen més seguretat fronterera. 

El secretari general de Vox i líder de Vox a Catalunya, Ignacio Garriga, s'ha pronunciat sobre aquestes noves xifres. Creu que reflecteixen "la terrible realitat de la política de fronteres obertes" i les màfies del tràfic de persones. "No és humanitat ni solidaritat, és un negoci criminal", ha dit.

Per a Vox, "combatre la immigració il·legal salva vides i protegeix les nacions".

➡️ Política

Més notícies: