Muntatge amb un pla mitjà de Pedro Sánchez rient mentre aplaudeix i un pla mitjà de Salvador Illa amb cara seriosa
POLÍTICA

La doble vara de medir de Junts amb el PSOE i el PSC

Els postconvergents han tornat al pragmatisme i el tacticisme

Amb l'obertura d'aquest nou cicle polític estem veient el Junts per Catalunya més pragmàtic i tacticista. Un Junts capaç de desfer-se en elogis cap al PSOE, a qui fins fa poc no podia ni veure. I alhora carregar sense pietat contra el PSC, amb les eleccions catalanes a l'horitzó.

Tot i la gesticulació, els de Carles Puigdemont donen símptomes clars d'haver acceptat les regles del joc del PSOE. Agradi o no, saben que els seus destins estan units, és a dir, que com millor li vagi al Govern de Pedro Sánchez, millor els anirà a ells. Això ha obert una sorprenent etapa de cordialitat entre Ferraz i Waterloo.

Muntatge amb un pla mitjà de Salvador Illa mirant a càmera i altre de Carles Puigdemont parlant en una roda de premsa. De fons, una imatge difuminada de l'hemicicle del Parlament de Catalunya

Però alhora, l'objectiu immediat de Junts, que és el retorn de Puigdemont a Catalunya per conquistar la Generalitat, xoca amb l'ascens imparable del PSC de Salvador Illa. L'expresident té clar que una cosa és la política a Madrid, i una altra les intrigues de la política catalana. D'aquí ve el doble raser amb el PSOE i amb el PSC.

Elogis cap al PSOE

Toni Comín, mà dreta de Carles Puigdemont a Waterloo, s'ha referit aquests dies al PSOE amb un to sorprenentment amigable. En una entrevista a Notícies de Navarra, afirmava que “la muntanya de confiança que ha construït Santos Cerdán en tres mesos és molt meritòria”. També assegura que tant Carles Puigdemont com Jordi Turull valoren “molt positivament” el paper del socialista a les negociacions.

El mateix va reconèixer en una altra entrevista ahir, al Cafè d'Idees , que estan en una nova posició. Si fins ara només contemplaven la confrontació, ara s'avenen al diàleg. Fins i tot va admetre que en aquesta nova etapa, un referèndum acordat substituiria el mandat de l'1-O, és a dir, la via unilateral.

Això confirma que a Junts s'ha imposat el sector pragmàtic, partidari del viratge estratègic a Madrid. Saben que té uns costos electorals, però també que en garanteix la consolidació institucional en plena crisi dels partits processistes. És a dir, sobreviure per arribar vius a la batalla decisiva pel Parlament.

Guerra al PSC

Segons informa The Objective, Junts ha remès un document als seus dirigents presumint de la pèrdua de pes del PSC al Govern de Pedro Sánchez. Cal recordar que els independentistes ja van vetar Meritxell Batet i Miquel Iceta per presidir el Congrés. Ara celebren que només hi hagi un ministre del PSC, Jordi Hereu.

Una de les sacrificades ha estat Raquel Sánchez, exministra de Transports i diputada del PSC, a qui Junts qualifica com a “culpable del caos a Rodalies”. L'altre és Miquel Iceta, a qui encara veuen com un dels artífexs del 155 a Catalunya. Contrasta la inquina cap al PSC, amb la relaxació amb el PSOE.

Salvador Illa porta tres eleccions guanyades a Catalunya, i l'última enquesta del CIS encara li dóna més avantatge sobre els seus rivals. Puigdemont sap que quan l'amnistia el deixi tornar, el seu rival principal ja no serà ERC sinó el PSC. Per això Junts necessita mantenir viva la seva històrica animadversió cap als socialistes.

I la sociovergència?

Alhora, paradoxalment, l'acord PSOE-Junts ha obert la porta a una reedició de la sociovergència. A les properes eleccions catalanes, l'entesa amb el PSC pot ser l'única alternativa de Junts d'evitar un tripartit PSC-ERC-Comuns. I a més, Trias podria acabar sent alcalde al govern socialista de Barcelona.

Aquesta triple carambola (Congrés, Parlament, ajuntament de Barcelona) permetria Junts recuperar el poder territorial perdut. Cal no oblidar que l'octubre del 2022 van sortir del Govern, i el 28-M es van quedar sense poder municipal i provincial. En plena crisi del processisme, Junts s'agafa al salvavides del PSOE... i el PSC?