La Diputació de Barcelona, una veta per a ERC i el PSC: 56 assessors i 3,5 milions l'any en sous

ERC i PSC van arribar al juliol del 2023 a un acord per governar junts a la Diputació de Barcelona. Els republicans van entrar a l'ens per la porta del darrere tot i que Oriol Junqueras havia promès en campanya electoral que no farien president cap socialista. Dos anys i mig després, el que està clar és que l'òrgan provincial ha estat un filó per a ERC i PSC per col·locar els seus.

La Diputació de Barcelona ofereix una sucosa oportunitat per als partits per situar els seus amb càrrecs i assessors amb sous astronòmics. Crida l'atenció l'abultada estructura de personal eventual, és a dir, d'assessors, amb sous entre 4.194,09€ i 6.409,25€. Són un total de 65 assessors de Presidència i de departaments, que costen als contribuents un total de 3,5 milions d'euros anuals en sous. I això sense comptar els 75 assessors de grups polítics, adscrits a la Presidència.

18 assessors de Presidència que costen 1,2 milions l'any

Així, per exemple, la Diputació de Barcelona té tres assessores en matèria de feminisme i igualtat, totes d'ERC, que sumen un total de 168.000 euros anuals (14.000 al mes). Es tracta de Montserrat Benedi, exregidora i expresidenta del grup municipal d'ERC a Barcelona; Kènia Domènec, regidora d'ERC a Parets del Vallès i exportaveu de Jovent Republicà; i Anna Forn, cap de Gestió de talent d'ERC.

L'Àrea d'Acció Climàtica i Transició Energètica té dos assessors amb un sou de 5.554 euros mensuals cadascun. És a dir, més de 10.000 al mes i 120.000 l'any. Són l'exsegon tinent d'alcalde a l'Hospitalet, José Castro Borrallo (PSC), i Jordi Manils, excandidat dels Comuns a Montmeló.

Destacen els 18 assessors de l'àrea de Presidència, els sous dels quals sumen 1.258.000 euros l'any. Entre ells hi ha Rosa Alarcón, directora de gabinet de l'alcaldia de l'Hospitalet de Llobregat; Aroa Arauzo, que ha ocupat diversos càrrecs locals del PSC; l'exalcaldessa de Castellbell i el Vilar, Montserrat Badia; Servand Casas, exalcalde de Mediona; l'exalcaldessa, exdiputada i exportaveu socialista, Ana Del Frago; i, sobretot, Bartolomé Moya, l'exdirector de comunicació d'ERC implicat en el cas dels cartells de l'alzheimer, que va ser expulsat del partit i fitxat per la diputació.

Agència de col·locació d'ERC

La llista de personal eventual està lògicament trufada de càrrecs del PSC, que és el partit que governa la diputació. Però destaca el cas d'ERC, que va trobar a la Diputació de Barcelona una escletxa on col·locar els seus després de la pèrdua del govern de la Generalitat. Els d'Oriol Junqueras van aconseguir col·locar set membres de l'executiva del partit.

D'aquesta manera, ERC utilitza el seu pacte amb PSC i Comuns a la Diputació per compensar la pèrdua de càrrecs institucionals després de la caiguda del Govern Aragonès. És una manera també de treure partit del poder institucional, ja que els càrrecs orgànics no estan remunerats. 

Aquesta és una de les raons per les quals ERC continua lligada al PSC, malgrat el rebuig que provoca fins i tot entre les seves pròpies bases. ERC acaba d'anunciar l'acord de finançament amb el PSOE que estabilitza la legislatura del Gobierno espanyol. L'aliança amb els socialistes s'estén a la resta d'institucions, des de l'ajuntament de Barcelona, a la Generalitat i la Diputació.