La Diada amb l'independentisme més dividit que mai

L'independentisme es prepara per a una nova Diada amb una enorme divisió i amb unes previsions desastroses pel que fa a assistència. També serà la primera en què, després de molts anys, ja no hi ha majoria processista al Parlament.

L'ANC, que durant anys ha liderat multitudinàries manifestacions, és la primera a assumir que la seva tirada ja no és la que era. Davant la previsible baixada dràstica d'assistència a les seves convocatòries, l'entitat presidida per Lluís Llach s'ha inventat una fórmula per maquillar el seu fracàs. No hi haurà una única manifestació a Barcelona. Se celebraran simultàniament marxes a la capital catalana, Tarragona, Girona, Lleida i Tortosa.

Quina millor manera de no poder comparar dades d'assistència amb anys anteriors que organitzant actes diferents dels que has organitzat en els darrers anys, oi? Tot i així, s'espera que ni sumant totes les marxes s'arribin als números d'assistents que hi va haver als anys àlgids del procés. Bàsicament perquè el procés és més mort que viu (que no el processisme). O, en tot cas, està més dividit que mai.

Una Diada marcada per la divisió de l'independentisme

Des de ja fa força temps, el moviment indepe està dividit en dos grans blocs. D'una banda, el processisme oficialista que encarnen Junts, ERC, la CUP i les seves entitats afins (ANC, Òmnium Cultural, Consell de la República i altres xiringuitos). De l'altra, l'independentisme de base, cada cop més allunyat dels que al seu dia van ser els seus líders. Són aquells que, a les darreres cites electorals, han optat per l'abstenció o per votar l'Aliança Catalana de Sílvia Orriols.

El processisme sembla donar per perduda la bossa d'abstencionistes, que ja difícilment podran convèncer mai més. Diferent és la seva posició respecte a l'Aliança Catalana. És clar, perquè l'abstencionisme no els afecta directament a l'espai polític institucional, però el partit de Sílvia Orriols, sí. Per tant, amb la formació de l'alcaldessa de Ripoll han optat per la guerra oberta. Des de l'ANC titllant-los de “feixistes” fins a la CUP promovent una “Diada antifeixista” i cridant a l'exclusió d'AC dels actes unitaris. Així se les gasta un processisme que, a poc a poc, va perdent els privilegis i la capacitat mobilitzadora.

Això sí, en les últimes hores, Lluís Llach -en un intent de recollir cable- va dir que, encara que no li agradi Aliança Catalana, seran “benvinguts” als actes de l'ANC. Unes paraules que van generar una onada de crítiques per part de la CUP i els seus afins i també d'ERC. Finalment, la mateixa Assemblea va haver de matisar, donant novament marxa enrere i tornar al plantejament inicial: que Aliança no serà benvinguda. Ni ajuntant els Germans Marx, Monty Python i Berlanga arribaríem a aquest nivell de deliri surrealista.

Més enllà d'això, el processisme també està dividit al seu propi sector. El resum vindria a ser aquest. L'ANC, més enllà de barallar-se amb Aliança Catalana, també ho està amb ERC (per permetre la investidura de Salvador Illa). Junts ho està amb ERC pel mateix. De fet, fins i tot Òmnium va sortir a criticar els republicans. La CUP, barallada amb l'ANC per la finta de donar la "benvinguda" a Aliança Catalana als actes de la Diada (i amb AC, és clar). I finalment hi ha ERC, que no només està enfrontada a l'ANC (pels atacs constants de Lluís Llach a la formació) i Junts (per les crítiques a la investidura d'Illa). També ho està internament, amb els sectors d'Oriol Junqueras i Marta Rovira en plena guerra interna per apoderar-se del control de la formació. El que vindria a ser el mem de Spiderman, però assenyalant qui és el culpable del declivi processista.

Davant aquest escenari, l'independentisme viurà la que serà, segurament, la seva pitjor Diada en molts anys. Com ja vam veure en les darreres cites electorals, el processisme sumarà un nou cop de realitat.