
El desafiament de Puigdemont al PP i l'advertència d'Alejandro Fernández des de Catalunya
Les circumstàncies reviuen el debat que Fernández va posar sobre la taula: 'Amb Junts, ni per cobrar una herència'
El desafiament de Carles Puigdemont al PP ha reactivat les tensions polítiques entre ambdós partits i els moviments estratègics. Junts ha emplaçat el PP a negociar amb l'expresident català fora d'Espanya si volen explorar una moció de censura. En un comunicat, Junts ha deixat clar que els populars coneixen els mecanismes per comunicar-se amb la seva formació. Adverteixen que les converses han de tenir lloc fora del territori espanyol "per raons sobradament conegudes"
Aquest desafiament es produeix en un moment en què el PP està buscant una estratègia per fer front al Govern de Pedro Sánchez. Tanmateix, des del PP català, Alejandro Fernández ha rebutjat en el passat qualsevol tipus d'acostament amb Junts. Fernández ha estat clar per afirmar que "amb Junts, ni a cobrar una herència", mantenint la seva postura ferma de no pactar amb els nacionalistes

La postura de Fernández: no cal cedir per tacticismes
Si per alguna cosa s'ha destacat Alejandro Fernández ha estat per assenyalar que el PP ha de mantenir un discurs propi i confrontar sense complexos el processisme que representa Junts. Per a ell, qualsevol intent d'acostament o pacte amb els nacionalistes només alimentaria l'independentisme i debilitaria la unitat d'Espanya. De fet, en el seu darrer llibre, A calzón quitao, subratlla que l'estratègia del PP s'ha de centrar a defensar la unitat nacional i evitar els pactes amb qui promouen la divisió
Alejandro Fernández també ha advertit que el PP no ha de sucumbir a les pressions del PSOE per colar una reforma del territori sense el corresponent debat social. Considera que l'objectiu del partit ha de ser la defensa de la unitat d'Espanya, i no cedir davant els intents de canviar el model territorial. En aquest sentit, Fernández ha criticat el que considera un "projecte deliberat" del PSOE per impulsar una "confederació plurinacional":
Però la situació no és com abans
La situació actual, tanmateix, no és la mateixa que fa uns mesos. El problema actual és el d'un president del Govern atrinxerat a la Moncloa mentre el seu partit s'enfonsa en la corrupció. En aquest context, la decisió de Feijóo de protagonitzar potser una moció de censura és una jugada delicada

D'una banda, hi ha la possibilitat d'una moció de censura tàctica per convocar eleccions automàticament. D'altra banda, la segona possibilitat és que Feijóo cedeixi d'alguna manera a les peticions de Junts o el PNB. Perquè si una cosa és evident és que Junts i PNB mantenen Sánchez per pur interès regional; així que, si el PP pugés millor, podrien canviar la seva postura
És aquí quan el debat d'Alejandro Fernández torna a guanyar pes, encara que la seva traducció pragmàtica sigui més indefinida. Caldria deixar viu Sánchez fins al 2027 només per no pactar amb els nacionalistes perifèrics? Aquesta és la postura que, per cert, ha mantingut algú com Aznar, que va demanar "tensió màxima i cap freda" per no caure en el parany d'una moció de censura sense futur
Més notícies: