Deixen en evidència Yolanda Díaz després de les seves últimes declaracions

Si Pedro Sánchez va d'embolic en embolic, Yolanda Díaz no es queda curta. La líder de Sumar sembla que té enveja del president del govern i també reclama la seva quota de polèmica. Si el seu cap al Consell de Ministres la lia amb l'amnistia i les seves controvertides paraules a Israel, ella fa el mateix, però provocant l'enuig dels que haurien de ser els seus: el moviment feminista.

Aquest dissabte, els carrers de Madrid es van omplir per commemorar el 25 de novembre, Dia Internacional de l'eliminació de la violència contra la dona. Yolanda Díaz va dir que no hi assistiria perquè “el cos de vegades no pot arribar a tot i cal frenar”. Aquest podria ser un motiu comprensible si no fos perquè diverses usuàries van deixar en evidència la vicepresidenta del govern pel doble raser a l'hora d'anar a segons quin acte.

La periodista Analía Plaza li va recordar la notícia del 8 de març passat, en què s'informava que Yolanda Díaz no acudiria a “cap manifestació del 8M al·legant que és l'aniversari de la seva filla”. Plaza li va deixar clar que “t'anem pillant”, assenyalant que no es tracta d'una cosa puntual això de no assistir a manifestacions feministes.

Cosa que moltes altres usuàries van criticar de Yolanda Díaz va ser la seva predisposició a acudir a altres actes. “El dia del lliurament dels premis Forbes devia estar molt més descansat”, deia una. “Per anar als premis Planeta i mil més li va faltar temps”, li recordava una altra, exposant captures de notícies en què la vicepresidenta assistia a actes com els Planeta, els premis 20minutos o festivals organitzats per elDiarioes o SER Galicia.

Altres usuàries van voler donar una explicació a la seva absència a la manifestació del 25N. “Ella sap que les feministes no la volen”, “es tem la xiulada monumental” o “té por de les esbroncades” van ser alguns dels comentaris que es podien llegir sobre la seva decisió de no acudir a l'acte. Aquesta és, doncs, una altra demostració de la divisió que hi ha entre els partits de l'esquerra institucional com Podemos i Sumar amb el moviment feminista, que fa anys que denuncia que aquests partits s'han venut als interessos del transactivisme.