Podem, residual: la debilitat del partit a Catalunya després de trencar amb Sumar

Pablo Iglesias s'imaginava ben poc, el març del 2021, que la seva dimissió i el nomenament de Yolanda Díaz com a líder de l'espai que ocupava Podem iniciaria la crisi més gran viscuda a l'esquerra del PSOE. La setmana que deixem enrere ha estat la de la consumació del que ja era un secret de domini públic. Podem ha optat per trencar definitivament amb Sumar i els seus cinc decisius diputats al Congrés han passat al Grup Mixt.

El moviment del partit que dirigeix l'exministra Ione Belarra estava cantat des de feia setmanes. El seu origen es troba a les desavinences públiques i notòries de la líder de Sumar, Yolanda Díaz, amb el partit del seu antecessor i mentor polític, Pablo Iglesias. Al tram final de l'anterior legislatura, Díaz, vicepresidenta del Govern, es va mostrar distant davant les ferotges crítiques que va rebre Irene Montero, llavors ministra d'Igualtat.

Yolanda Díaz i Podem, història d'un desacord

Les enormes polèmiques originades per la Llei Trans i, sobretot, pel desgavell jurídic de la Llei del 'Només sí és sí' eren el 'quid' de la qüestió. Tot i els atacs a Montero, la vicepresidenta Díaz no va defensar mai la tasca de la seva companya d'executiu i d'espai polític. La distància es va fer evident i ja mai no va ser reparada.

Tot es va agreujar amb la convocatòria anticipada d'eleccions generals per al mes de juliol passat. La pressa va obligar a tancar 'in extremis' la coalició de Sumar amb Podem. El partit morat era reticent pel poc pes que, al seu parer, els oferia Yolanda Díaz a la nova plataforma de l'autobatejada com a esquerra alternativa.

Tot i això, les circumstàncies van obligar Podem a acceptar un encaix que mai no va ser tal. Una campanya incòmoda va donar pas a crítiques de Podem a Sumar pel resultat electoral la mateixa nit del 23 de juliol. I per si les relacions no estaven ja prou tocades, la punteta l'hem vist durant la tardor, en les negociacions per a la formació del nou Gobierno.

Yolanda Díaz no va dubtar a apartar Podem de qualsevol ministeri, cosa que va fer vessar el got dels morats. Assentada ja la legislatura, Ione Belarra anunciava dimarts passat la ruptura. Podem deixa Sumar, se'n va al grup mixt i utilitzarà els seus cinc diputats clau com a frontissa imprescindible en una legislatura el trencaclosques de la qual es complica encara més.

Una sola diputada, l'escassa força de Podem Catalunya

La decisió de Podem, més enllà del pas al grup mixt per part d'aquests cinc diputats, va tenir conseqüències visibles. La més destacada a Catalunya la va protagonitzar la líder d'En Comú Podem al Parlament i darrera candidata de la formació a la Generalitat, Jéssica Albiach. Després de l'anunci de Ione Belarra i la prohibició de la doble militància als membres de Podem, Albiach va decidir trencar el carnet del partit de Pablo Iglesias.

Cal recordar que Jéssica Albiach va iniciar a Podem la seva carrera política, per això encara conservava la seva militància en la formació. Tot i que sempre va defensar la fusió de tots els partits de l'esquerra alternativa a Catalunya a Comú, va perseverar en la vinculació amb Podem. Tot i això, va assumir càrrecs de responsabilitat als Comuns, on exerceix com a coordinadora del partit juntament amb Ada Colau i Candela López, exalcaldesses de Barcelona i Castelldefels, respectivament.

Amb l'adeu d'Albiach a Podem i tenint en compte la situació actual a nivell estatal, el diagnòstic és obvi. Podem podria caure en un estat de profunda residualitat a la política catalana. Si bé fins ara tampoc no gaudia d'una gran visibilitat —els Comuns copen la pràctica totalitat de l'espai polític—, aquesta situació pot comportar un pas més en la marginalitat de la formació.

Un ràpid cop d'ull a la fesomia política de Podem permet constatar la flaquesa del partit a Catalunya. Després de la dimissió d'Albiach, només una dels vuit diputats de l'espai polític al Parlament pertany a Podem. Es tracta de Yolanda López, diputada per Tarragona i també regidora a l'Ajuntament del Vendrell.

A Madrid, es pot afirmar que la branca catalana de Podem no hi té representació. Lilith Verstrynge -filla de l'exsecretari general d'Aliança Popular Jorge Verstrynge-, de Podem, va ser elegida diputada per Barcelona. Verstrynge és madrilenya i Podem la va col·locar en aquesta plaça per garantir-li l'escó, cosa que va deixar Podem sense representació directa al Congrés.

Després de la diputada López, doncs, la resta dels càrrecs polítics de Podem a Catalunya corresponen a regidors a alguns ajuntaments catalans. El panorama de la formació morada a la comunitat autònoma és, doncs, ja desolador d'entrada. Però s'agreuja si se'n coneixen els secrets.

Podem, un partit en permanent crisi a Catalunya

I és que a Podem no només són pocs, sinó que estan mal avinguts entre ells. El seu únic càrrec de cert rang, la diputada Yolanda López, és un dels noms que s'han distanciat del partit. Forma part del grup de 13 membres de la cúpula de Podem que van dimitir fa unes quantes setmanes per discrepàncies amb la formació.

La raó de fons és la disconformitat amb l'estratègia 'podemita' d'evitar l'aliança amb Sumar. Són, doncs, favorables a unir-se amb altres formacions dins de la plataforma de Yolanda Díaz. Amb Yolanda López hi ha altres noms destacats de l'espai, com l'exdiputat al Parlament i actual regidor de l'Ajuntament de Molins de Rei, Lucas Ferro.

Internament, doncs, bona part de Podem advoca per anar de la mà de Sumar, una estratègia contrària a la que Ione Belarra, Pablo Iglesias i Irene Montero dicten des de Madrid. En la seva línia només hi ha la coordinadora general de Podem Catalunya, Conchi Abellán, que defensa aquesta postura en solitari, sense suports substancials dins del partit.

Podem mai no ha aconseguit estabilitzar-se com a formació a Catalunya i ha protagonitzat una marginalitat creixent davant els Comuns. N'és una prova el fet que hagi tingut cinc líders en sis anys i que la seva visibilitat i grau de coneixement sigui pràcticament nul. A més de tractar-se d'un partit sense gaire estructura, la divisió interna dibuixa una formació amb recorregut escàs.

D'aquesta manera, la ruptura amb Sumar pot ser l'estocada definitiva per a Podem. El partit, ja 'per se' molt debilitat a Catalunya, podria córrer el risc d'amplificar encara més la seva residualitat o, fins i tot, de condemnar-se a la pràctica desaparició. La situació podria causar un transvasament letal de militants a Catalunya a Comú.

En aquest sentit, cobraran importància els moviments que pugui fer la formació els propers mesos, tant a nivell nacional com autonòmic. El que sembla evident és que, ara com ara, Podem no pot.