'Creia que sóc d'esquerres, però escolto la Sílvia Orriols i no ho tinc tan clar'

El procés va significar una recomposició radical del panorama polític a Catalunya, només comparable a l'actual, sorgida arran de la descomposició del procés. La crisi dels partits processistes coincideixen amb l'auge de noves propostes. Paradigmàtic d´aquest moment és l´auge de l´independentisme identitari.

Aliança Catalana va arrasar a les darreres eleccions municipals, i des de Ripoll el seu líder Sílvia Orriols encapçala una revolució per “salvar Catalunya”. Els postulats bàsics són dos, la declaració unilateral d'independència, i el control de la immigració. El seu és a més un projecte contra els partits tradicionals que han “traït” i “arruïnat” Catalunya.

Paradoxalment, el fenomen Aliança Catalana no hauria estat possible sense l'existència del Procés, que va diluir l'eix esquerra-dreta a l'eix nacional. Això ha permès consolidar un projecte dordre més enllà de la identificació tradicional de lesquerra i la dreta. Això explica, en part, l'èxit d'Aliança Catalana.

També gent d'esquerres

La piulada d'una ciutadana catalana, Maribel Muntané, ajuda a entendre millor en què consisteix el fenomen Aliança Catalana. “Jo sempre he cregut i crec que sóc d'esquerres, però des que escolto la Sílvia Orriols ja no ho tinc tan clar”. Explica que no coincideix amb ella en tot, “però sí en un percentatge força alt”.

El votant d'Aliança Catalana recull des de persones frustrades amb els partits independentistes tradicionals fins a catalans preocupats amb la immigració i la seguretat. La missió del partit és acabar amb el processisme, i això inclou posar fi a la deriva woke de partits i institucions. Això permet a la formació atraure nous simpatitzants més enllà de la ideologia.

La ironia és que sense voler-ho, el Procés ha estat la fàbrica de potencials nous membres de l'independentisme identitari. Primer, radicalitzant els nacionalistes, i segon, obrint l'espai per a un moviment nacional on hi puguin cabre totes les ideologies. Quan el procés ha deixat de ser útil, l'ordre s'ha imposat com a solució.

Contra els tabús

L'apogeu de partits ultraconservadors no és exclusiu de Catalunya, sinó que està tenint lloc a tot Europa. Però és veritat que a Catalunya temes com la immigració o la ideologia woke eren tabú. De fet, el nacionalisme català sempre treia pit perquè, a diferència d'Espanya, a Catalunya no hi havia extrema dreta.

Un dels secrets de l'èxit de Sílvia Orriols ha estat la defensa desacomplexada de temes que eren tabú. Principalment la immigració, de la qual ningú no s'atrevia a parlar malgrat ser la comunitat autònoma amb més estrangers. Això ha permès trencar un mur d'un tema que ja és al carrer i del qual cada cop parla més gent.

La piulada de Maribel Muntané ha suscitat la resposta d'un conegut fan de Sílvia Orriols, Anthony Sànchez. “Jo també sóc d'esquerres”, diu, “que hi vegis un referent de país no et fa deixar de ser d'esquerres. Ets una patriota catalana, com molts que apartem les nostres diferències per assolir el nostre objectiu comú”.