El debat intern esclata a ERC pensant en dilluns
Els republicans assumeixen la tercera posició i ja hi ha qui demana entrar en un govern de coalició per mantenir poder
Ens estem fent les eleccions a sobre. Per primer cop en anys, els catalans tenim assumit que aquest diumenge passaran coses, que hi haurà sorpreses. Pensem en el dia 12 i poc en el 13, perquè realment, almenys en aquest diari, res canviarà en funció dels resultats. És evident que altres, tant partits polítics com mitjans de comunicació, viuen una cosa totalment diferent.
Un és ERC, que ara mateix acumula la quota de poder més alta de la seva història. Controla la Generalitat en solitari, governa tres de les quatre diputacions provincials i desenes d'ajuntaments. Tot i que no ho diguin públicament, els republicans saben que aquesta fotografia no es repetirà i que els resultats de diumenge seran dolents.
Manca per descobrir la magnitud de la tragèdia, un fet que probablement determinarà què passarà internament a Esquerra. Pere Aragonès ja ha confirmat que no serà conseller de cap altre president, de manera que no semblaria gaire interessat a buscar acords postelectorals.
Ara bé, el mapa electoral que ens deixaran les eleccions de diumenge serà clau. És possible que la suma de Junts, ERC i la CUP no arribi als 68 diputats. Podria ser -encara que és més complicat- que el PSC, Esquerra i els Comuns tampoc arribessin a la majoria absoluta. En tots dos casos, doncs, Esquerra quedaria invalidada per formar un govern de coalició i només serviria la sociovergència o una repetició electoral.
Posem-nos en cas que un nou tripartit sí que sumi i la sociovergència queda descartada. Els republicans haurien de decidir entre ser crossa de Salvador Illa i quedar-se amb el 30% del poder de la Generalitat, o bé mantenir el Govern fins a noves eleccions a l'octubre. I, pel que sabem, el debat intern ja ha començat.
Altres eleccions i mantenir poder sigui com sigui?
És evident que hi ha un sector d'ERC que opta per l'acord amb el PSC. Perdre la Generalitat seria un cop dur per al partit, tant econòmic, com d'influència i de cohesió interna. Hi ha molta gent que ara mateix té un sou abundant gràcies a Esquerra. Encara més, hi ha fins i tot un relat creat per justificar un acord amb Illa i Albiach: evitar la paràlisi, l'ascens d'Aliança Catalana i prioritzar una mirada d'esquerres.
El problema és que no tothom al carrer de Calàbria creu que aquesta seria la millor opció. L'alternativa seria forçar eleccions per a l'octubre i justificar-se amb la negativa del PSC a un referèndum iva un pacte fiscal. Aquesta decisió permetria salvar el lideratge de Pere Aragonès i, quelcom potser més important, continuar governant la Generalitat en solitari fins a l'octubre.
Abans de seguir, hauríem de posar un asterisc al candidat. Un dels rumors que sobrevolen la campanya aniria en una altra direcció i assenyala directament Oriol Junqueras. Si la repetició electoral fos a l'octubre, el president d'ERC podria ser candidat, amb la intenció de millorar resultats.
El sector que vol pactar amb el PSC vol evitar la sociovergència i passar quatre anys a l'oposició i amb una crisi interna a punt d'esclatar. Els que defensen aguantar el tipus i anar a eleccions confien a redreçar la situació i aprofitar el Govern fins a l'octubre. Probablement, el resultat de diumenge hi influirà. De fet, si més dolent del previst, potser ERC queda fora de qualsevol possible pacte de govern.
Més notícies: