La dansa de la pluja de Pere Aragonès

"Si no plou, vindran mesos complexos i moments complicats", deia aquest dimarts des del Parlament Pere Aragonès. El president feia front a un ple monogràfic sobre la sequera i va pujar al faristol amb el discurs ben après. La culpa? Del que va gastar el tripartit i de l''austeritat' dels governs després del 2010. Tots tenen un factor en comú: van comptar amb el suport d'Esquerra en 18 d'aquests 20 anys.

Des del 2003 al 2010 el partit de Pere Aragonès va estar a l'executiu amb socialistes i Iniciativa. Des del 2012 fins ara, o bé ha donat suport al Govern externament o ha format part de l'executiu català. "Avui estem pagant les conseqüències de la sequera d'inversions d'anys anteriors, d'estructures que s'havien desprogramat i també de la manera d'entendre el sector de l'aigua, clau i estratègic, com un de prescindible que no havia d'estar a les prioritats i es podia privatitzar”, assegurava Aragonès.

Paguem, doncs, el passat i aquí res no es pot retreure a Pere Aragonès. Segur? L'actual president és diputat al Parlament des del 2006, fins que el 2016 ja va ostentar el seu primer càrrec al Govern. Té responsabilitats indirectes des d'abans de la sequera i directes –va ser secretari d'Economia, conseller d'Economia i president– des de fa vuit anys. Encara que ho amagui, ell també és responsable d'aquest passat que critica i que ara no vol assumir com a propi.

"Paguem decisions del passat. No se'ns pot imputar falta de previsió i deixadesa", afirmava ahir el president de la Generalitat. La realitat, però, desmenteix les paraules. L'abril del 2023 la Comissió Europea iniciava un expedient perquè la Generalitat no havia presentat la seva planificació hidrològica de les conques internes per al període 2022-2027. El pla havia d'actualitzar la gestió de l'aigua i planificar les infraestructures clau per evitar episodis com ara l'actual. S'havia d'haver presentat abans del 2022 i a mitjans del 2023 encara estava en tramitació.

La nul·la planificació del Govern de Pere Aragonès

El Govern de Pere Aragonès no ha fet els deures. Tampoc no els van fer els altres, aquells als quals el Pere votava des del seu escó al Parlament o governava conjuntament des de Plaça Sant Jaume. El pla que finalment va presentar la Generalitat ja es va albirar insuficient des d'un inici i ha hagut de ser el Gobierno de l'Estat qui trobés una fórmula per obtenir finançament per construir dues dessalinitzadores abans del 2030 i portar aigua aquest any des de Sagunt.

Tot i les evidències, Aragonès se cenyeix al seu guió: mai no havíem viscut una sequera com aquesta i, a curt termini, només la pluja ens pot salvar. Ara anuncia una inversió per al 2024 de 1.045 milions a veure si el PSC i els Comuns es decideixen a votar ja els pressupostos. Segur que recorden quan el 2008 el conseller d'Iniciativa, Francesc Baltasar s'encomanava a la Mare de Déu de Montserrat. No seria gens estrany trobar-se un matí a Pere Aragonès i els seus fent la dansa de la pluja entre el Palau i l'Ajuntament de Barcelona.

El doble discurs del president

Hi ha una altra derivada del monogràfic de la sequera que retrata Pere Aragonès. El partit va acordar amb el PSC l'impuls del Hard Rock i l'ampliació del Prat. El delegat del Govern a Tarragona, d'ERC, s'ha mostrat favorable al primer projecte i noms com el d'Ernest Maragall donaven per feta la segona infraestructura.

Doncs bé, el president va utilitzar ahir tant el Hard Rock com el Prat per atacar Junts i el PSC, acusant-los d'"omplir-se la boca de canvi climàtic i sequera" i defensar alhora els dos projectes. Qui governa és ell i el seu partit. Si ERC hi està en contra, seria hora de saber-ho, de no pactar-ho als pressupostos i d'explicar-nos quina és la seva proposta.

El que no pot ser és que els inclogui als pressupostos i després ho utilitzi com a arma contra l'oposició. Ho hem dit moltes vegades: governar implica assumir errors, carregar amb les teves pròpies motxilles i prendre decisions.