Les dades desmenteixen el relat del processisme amb Rodalies

En comunicació corporativa, nedar contracorrent no és que no sigui fàcil; és que és impossible. Al bell mig d'una crisi de reputació com la que pateix Rodalies des de fa dècades, aquesta mena de jocs són un negoci dolent. Tractar que el respectable s'empassi sense excipient un missatge diametralment oposat al que percep cada dia sobre un producte o servei concret resulta sempre suïcida.

I ho és tant com voler culpar l'altre implicat en el desastre en curs de quelcom en què les culpes són equivalents i compartides. Aquestes dues coses, i no altres, és el que han intentat fer la Generalitat, el Ministeri de Transports, Adif i Renfe amb les antigues Rodalies avui traspassades a mitges a Catalunya. Segons sembla, els importava més culpar-se els uns als altres que solucionar un problema que s'arrossega des de fa dècades.

Què ha passat?

El suïcidi reputacional dels uns i dels altres va tenir lloc el 3 d'octubre. Va ser, a més, un dia difícil en aquest calvari quotidià -els anteriors no van ser millors- que és fer servir Rodalies de Catalunya a l'àrea metropolitana de Barcelona. Pel seu calibre, la bajanada se sembla als 'hilillos de plastilina' de cert 'Presidente'; però amb un agreujant: aquí, el disbarat es refereix a un servei les mancances del qual pateixen cada dia milions de persones. El primer acte va tenir de 'prota' Patrícia Plaja, portaveu de la Generalitat.

Segons ella mateixa va dir a la roda de premsa posterior a la reunió setmanal del Govern, a Rodalies es registren “més de dues incidències al dia”. Aquestes, va dir, van afectar “més de 22.500 trens”. Va presentar, a més, un informe del Departament de Territori. S'hi indicava que, només durant el 2022, 831 incidències van generar retards superiors a 100 minuts.

Totes elles, va assenyalar, van ser “atribuïbles a la infraestructura o als trens”. La primera depèn d'Adif i els segons, de Renfe. El servei (Rodalies) el gestiona la Generalitat des del 2010. Ara, volen gestionar també infraestructures i trens; però, de moment, més enllà de passar de dir-se 'Cercanías' a anomenar-se 'Rodalies', poc o res ha canviat.

Per què? Doncs perquè, encara que es queixi molt el nostre President a Twitter, les inversions en infraestructures i trens es fixen als PGE. Sí, els mateixos que ERC i altres amics fa anys que aproven sense discutir-los i, potser, sense llegir-los tampoc.

 

L'altra part contractant

La resposta a les invectives de Plaja no es va fer esperar. El mateix dia 3, el Ministeri de Transports, Adif i Renfe van contestar. Sí, el que deia Plaja era cert: 22.500 trens van registrar problemes el 2022, però “278.000 més van circular amb absoluta puntualitat”.

En si, res a objectar, perquè la dada és certa i la veracitat, en comunicació corporativa, és fonamental. El problema és que també ho és el respecte als afectats. Dir que sí, que val, que encara que 22.500 trens van registrar retards, 278.000 més no ho van fer és, per a molts, gairebé una burla. A Twitter, que ara es diu X, hi ha el que opinen les víctimes de la incompetència dels uns i dels altres.

En el comunicat, el Ministeri, Adif i Renfe detallaven amb diligència -la mateixa que no s'aplica al servei- les diferents inversions en curs. I, sí, també són certes totes. Però salta a la vista que no n'hi ha prou. No es tracta de veure qui en té la culpa: es tracta de solucionar el problema.

Pretendre que deixi de ser notícia que un gos, dos o 22.500 mosseguin un home perquè n'hi ha 278.000 que no mosseguen ningú és un disbarat. Tan gran com pretendre que et traspassin la gestió d'un servei que, després de més de deu anys de gestió catalana, ha millorat poc o gens.

Després, això sí, els uns i els altres intentaran animar el respectable a no agafar el cotxe. De tota manera, ningú millor que Ester Capella, consellera de Territori. Si algú et deixa tirat, i aquí li cal prendre nota, et deixa 'a l'estacada'. Això de 'l'estocada' és quelcom ben diferent.