Crònica d'una tarda a una carpa d'Aliança Catalana mentre recollien avals

Diuen que el 'fenomen Sílvia Orriols' és cosa de Twitter i les xarxes socials. I, en part, és així. Però només una mica. Només cal estar una tarda en una carpa d'Aliança Catalana per adonar-se'n.

Aquest dimarts, el partit de l'alcaldessa de Ripoll va muntar una taula a la cèntrica plaça del Mercadal de Reus per recollir avals i poder presentar-se així a les eleccions catalanes del 12 de maig.

Reus, per entendre'ns, no seria precisament un feu potencial d'Aliança Catalana. Es tracta d'una ciutat històricament socialista, amb un govern tripartit d'esquerres a gairebé totes les legislatures des de la transició.

Allí es van plantar dos militants d'Aliança Catalana. Dempeus, amb les seves llibretes i res més. Ni una taula, ni una bandera, ni res que els identifiqués. És el que té una formació en construcció: pocs recursos, molt de voluntarisme i poca cosa més.

Tot i així, el degoteig de gent va ser constant: “Sou d'Aliança Catalana?”, “És aquí per signar pel partit d'Orriols?”, “He vist a Twitter que estàveu aquí recollint signatures”. Ciutadans de totes les edats s'animaven a donar el seu aval perquè AC es pugui presentar a les eleccions del 12-M.

Abundaven sobretot persones a partir dels 55-60 anys. També joves entre 20 i 30. Tant homes com dones. Alguns van confessar ser històrics simpatitzants de Convergència.

Mentre parlava amb un dels militants, per fi arriba la taula i la bandera del partit, gairebé una hora després de començar la recollida d'avals. Però tant era. La gent ja els buscava igualment per interessar-se per la formació de Sílvia Orriols, donar-los ànims i, evidentment, signar.

En menys de dues hores, gairebé un centenar de signatures. A la província de Tarragona es necessiten una mica més de 500 avals per poder-se presentar. Ja en tenen gairebé 800. La candidatura d'Aliança Catalana a la demarcació serà una realitat.

M'expliquen que a Girona i Lleida també tenen assegurat poder-se presentar. I que només falta una última empenta per Barcelona. A més, el que vaig viure aquest dimarts a Reus és el mateix que ha passat a moltes altres localitats. No grans aglomeracions, però sí una constant de gent signant per Aliança Catalana.

Un fet realment sorprenent, atesa la criminalització per part de la premsa afí al règim, el cordó sanitari mediàtic que pateixen i els atacs recurrents dels seus opositors polítics. Jo sóc dels que pensen que el que passa a Twitter no té per què ser un reflex de la realitat. Però la sensació que em queda és que el que està passant amb Aliança Catalana i Sílvia Orriols ja ha deixat de ser simplement una bombolla de les xarxes socials.

El boca-orella sembla que els funciona. Molts dels que s'acostaven a donar el seu aval no tenien gaire pinta de ser usuaris recurrents de Twitter (alguns sí, lògicament), atesa la seva edat. Més aviat semblava que havien sentit a parlar de la Sílvia Orriols en converses amb familiars i entorn.

No sé què passarà el 12-M, però després del que he vist aquest dimarts (que també s'ha pogut veure en altres recollides de firmes de la formació de Sílvia Orriols), si m'hagués de deixar els diners en alguna aposta, seria no només per l'entrada d'Aliança al Parlament, sinó per convertir-se en la gran sorpresa d'aquestes eleccions. Abans, però, han d'acabar la feina a Barcelona i poder assegurar la seva participació a les quatre províncies catalanes.