Les crítiques al Sant Jordi i la sobreexposició a Catalunya del que és minoritari

Fa unes setmanes vam poder escoltar diversos col·lectius queixar-se de l'actual festa de Sant Jordi, titllant-la de “neoliberal” i apostant per una festa “popular”.

Van signar un manifest criticant que Sant Jordi s'estava convertint a Barcelona en "un recinte tancat a la 'superilla del llibre' a Passeig de Gràcia, de la mà de la Cambra del Llibre i de l'Ajuntament de Barcelona. Aprofitant la situació postpandèmica i les restriccions sanitàries, van configurar un espai a la seva mida i al qual només podien accedir els agremiats".

En concret, un centenar d'entitats signaven el text, entre ells Virus Editorial, ContraEscriptura, Descontrol Editorial, Edicions Sense Fi, Ona edicions, Llibres de la voràgine, Acció Perifèrica, Ed. La Magnífica, Associació Cultural del Raval, Alpha Decay, La ciutat invisible, La Tribu Llibreria, Llibreria Murmuri i l'Ateneu Enciclopèdic Popular. A més, escriptors com Bed Olid, Blanca Llum Vidal, Joan Todó, Núria Martínez Vernis o Caryanna Reuven també van secundar el text.

No us preocupeu, no esteu sols. La gran majoria de la gent no ha sentit a parlar d'aquestes editorials i tampoc no els sonen la majoria d'autors que secunden el text. Tot i ser una crítica anecdòtica, la majoria de mitjans de comunicació catalans els van donar espai. A la roda de premsa van assistir RNE, Betevé, La Xarxa, ACN, Catalunya Ràdio i fins i tot TV3, que va fer notícia.

No és una cosa inusual: a Catalunya, el fet anecdòtic, el que és marginal, està sobrerepresentat als mitjans de comunicació. En aquest cas estem parlant d'una crítica molt minoritària a la Cambra del Llibre, a qui es titlla de "noeliberal", i a un nou model que va començar Ada Colau, força allunyada d'aquest capitalisme salvatge que denuncien els signants del text.

Malgrat el poc múscul de la crítica, fins i tot La Vanguardia va comprar el relat que un centenar de membres del sector del llibre es mostraven crítics amb l'organització del Sant Jordi. Tant se val que siguin menys d'una desena d'editorials minoritàries, que no hi hagi ni deu escriptors que signen el document. El que és marginal, el que és minoritari, sempre té espai important als mitjans catalans. Compte, no dic que no mereixi el seu lloc, però als mitjans públics, que paguem tots, potser hauríem d'exigir que sigui coherent amb el volum de gent que representen.

Un altre exemple molt clar, a Mont-roig del Camp

Fa un mes, l'11 de març del 2024, el ple de l'Ajuntament de Mont-roig del Camp aprovava vendre uns terrenys a una empresa coreana per construir una fàbrica de bateries elèctriques. És una inversió milionària, que crearà més de 500 llocs de treball directes i compta amb l'aprovació de la immensa majoria de veïns i sectors de Mont-roig.

Només cal veure els resultats a les eleccions per adonar-se que els partits favorables a la fàbrica van tenir els millors resultats. És més, mesos abans, 500 veïns van anar a una assemblea oberta amb l'alcalde per resoldre dubtes. Doncs bé, uns 50 veïns i activistes (no tots de Mont-roig) es van manifestar aquell 11 de març per protestar i intentar boicotejar el ple.

Aquell dia molts mitjans, també TV3, van donar cobertura a la protesta de 50 persones, mentre havien obviat l'assemblea de 500 veïns. No van donar veu a la majoria que vol la fàbrica i vam poder llegir frases com “els veïns demanen una moratòria” quan es tracta d'un moviment minoritari.

La manifestació ecologista del 8 de juny

El pròxim 8 de juny Arran (les joventuts de la CUP) i altres col·lectius desconeguts celebraran una manifestació 'ecologista' a Barcelona. Demanen un canvi de "model econòmic davant una crisi ecosocial". No és doncs una manifestació simplement ecologista, també anticapitalista, convocada per sectors minoritaris.

Tots els mitjans van comprar una altra vegada el relat: Des d'El Nacional, El Punt Avui, passant per Vilaweb o el Diari de Girona van publicar la notícia. La vam veure al TN de TV3 a so de bombo i platerets. Una vegada més, doncs, una sobreexposició d'una cosa petita, que representa molt poca gent, en mitjans públics i en horari de màxima audiència.

La gran majoria de la gent no se sent interpel·lada per aquestes causes, que es convoquen des d'entitats desconegudes i que representen una minoria. És evident que han de tenir el seu espai en mitjans (els privats que facin el que vulguin), però hi ha una evident sobrerepresentació.

Hi ha sindicats, col·lectius i plataformes que tenen gairebé un espai fix als nostres mitjans públics i que compten amb menys socis que clubs de futbol de la cinquena divisió. Després, altres opcions, moviments, festes o activitats passen inadvertides perquè no formen part d'aquesta ideologia política sobrerepresentada a Catalunya.