Primer pla del dau corporatiu a la teulada de TV3
POLÍTICA

Crítiques a un periodista de TV3 per les seves polèmiques paraules sobre Hamàs

El qüestionament de les posicions que a la televisió pública catalana s'expliciten sobre Israel i Palestina fa mesos que fan parlar

Què hi passa a TV3 amb Hamàs? Vist el que diu Joan Roura, redactor d'Internacional d'Informatius, ha de ser cosa certament greu. Segons ell, Hamàs és un “grup de resistència”. Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll, ja ha denunciat públicament les esbiaixades posicions de la televisió pública catalana sobre aquest assumpte moltes vegades. Ara, això de Roura eleva la qüestió a un altre nivell.

Llarga trajectòria

Roura no és un qualsevol: porta informat a TV3 sobre el Pròxim Orient des dels anys 80, però les seves opinions són, certament, inquietants. Quan Pau Castellví, llicenciat en Polítiques que va ser portaveu de Junts a l'ajuntament de Castellar del Vallès, hi debat, respon d'una manera singular. Per a Roura, el concepte de terrorisme és una cosa “banalitzada” i Hamàs és, diu ell “ un grup de resistència ”.

El problema

El quid de la qüestió és que, com explica Castellví, “grup de resistència” és, precisament, la manera com Hamàs es defineix a si mateix com a organització. El que ha fet Roura és com si, en un text sobre Kim-Jong-un i Corea del Nord, l'autor decideix referir-se al dictador nord-coreà com a líder de la resistència contra el capitalisme i a Corea del Nord com la pàtria dels treballadors . Justament com es defineixen ells mateixos, vaja.

Seria, exactament, el mateix que si, en parlar del singular i presumpte estafador Cao de Benós, algú s'hi refereix a ell com a Representant a Espanya de la Pàtria dels Treballadors . Mala idea, sens dubte.

En periodisme, mai no convé comprar els marcs de pensament que t'intenta vendre qui sigui. Si es fa, el periodista es converteix en una altra cosa. Lícita, sens dubte, però diferent. Què és? Molt senzill: relacions públiques.

La licitud de tal activitat, això sí, sempre depèn de per a qui treballis. Fer-ho per a Hamàs (o per als seus amics i defensors a Europa) és, d'entrada, una tria poc recomanable. A Pedro Sánchez, per exemple, determinades felicitacions no l'han afavorit gaire. A TV3, potser, algú hauria de fer una reflexió seriosa. Ni Catalunya ni la carrera d'algú com Joan Roura es mereixen segons què.