Critiquen Jordi Évole per 'blanquejar el terrorisme' al documental de Josu Ternera

A poques hores de l'estrena del documental 'No me llameTernera', s'ha tornat a posar el focus a la banda terrorista ETA i en tot el que això comporta.

Aquest documental, creat per Jordi Évole i Màrius Serra, i produït per Netflix, ha donat veu a Josu Ternera, un dels líders d'ETA a finals dels vuitanta.

'No em truqui Ternera' s'ha convertit en un fenomen carregat de polèmica. Ja no només per donar veu a un dels alts comandaments de la banda terrorista, sinó pel que aquest compte en aquest documental.

Al tràiler ja es poden entreveure alguns dels temes de què parla Ternera: l'atemptat contra la casa caserna de la Guàrdia Civil de Saragossa, l'atemptat d'Hipercor o l'assassinat de Miguel Ángel Blanco.

Per tot aquest tipus de qüestions, molts han estat els que han acusat Jordi Évole de “blanquejar el terrorisme” i “humanitzar assassins”.

Évole apunta en un tuit que “només amb minut i mig, alguns comprovaran que es van precipitar en opinar”, cosa que ha enfurismat encara més les xarxes.

A més, al documental, Josu vedella confirma la seva participació en l'assassinat de Víctor Legorburu, alcalde de Galdakao, el 1966.

Aquesta confirmació és causada per què aquest crim, igual que molts altres, quedar-vos exempts després de l'amnistia del 1977. No obstant això, Ternera no s'incrimina legalment en altres crims, pels quals sí que pot ser condemnat.

Amb el documental es deixa veure la nul·la empatia que sent l'etarra amb els crims comesos. De fet, de l'únic que “mostra penediment” Vedella és de “no haver fet més del que he fet perquè aquesta espiral parés abans”.

Tot i això, Jordi Évole ha tornat a ser focus de les crítiques, per mostrar en una pel·lícula documental, la veu i l'opinió d'un líder d'ETA, condemnat per diversos atemptats.