Creix la tensió entre Junts i els altres partits processistes per la immigració

Una taxa d'immigració elevada pot tensionar els serveis públics o posar en risc les tradicions i la llengua catalanes? Sant Cugat ha d'acollir immigració fins al màxim de les seves possibilitats? S'haurien de retornar al seu lloc d'origen les persones immigrades que delinquin de manera reincident?

Aquestes són algunes de les preguntes formulades per l´Observatori Sociològic Municipal als veïns de Sant Cugat del Vallès (Barcelona). La iniciativa, promoguda per Junts des del govern municipal, ha provocat malestar a l'arc polític. Sobretot a ERC, que forma coalició amb els juntaires.

Junts reforça així el canvi de posició en el tema de la immigració per competir amb l'independentisme identitari en auge. El partit de Carles Puigdemont va obrir el meló de la immigració i la delinqüència als municipis del Maresme, sotmesos a una creixent pressió migratòria. Ara ho fa a Sant Cugat, bastió del poder municipal convergent, mirant de marcar un clar gir conservador.

Guerra política entre Junts i l'esquerra

El principal assenyalat és Jordi Puigneró, exconseller i vicepresident de Junts destituït per Pere Aragonès el setembre del 2022. El PSC, la CUP i En Comú Podem, partits a l'oposició, l'acusen de “fomentar missatges xenòfobs” i “legitimar futures polítiques racistes a Sant Cugat”. Des del govern, ERC es desmarca de “preguntes que indueixen a vincular immigració amb delinqüència i reincidència”.

Els republicans rebutgen també “l'estigmatització de persones migrants” i aclareixen que “respon a l'agenda política d'un partit, no al govern de la ciutat”. A més, acusen els seus socis de govern d'“alimentar l'extrema dreta”. ERC, i la resta dels partits de l'esquerra, insisteixen en la necessitat d'evitar els discursos xenòfobs.

Puigneró admet no haver consensuat l'enquesta amb el seu soci, però es justifica dient que els anys anteriors ja s'havia preguntat als veïns sobre la immigració. L'esquerra aprofita per carregar novament contra Junts per aquest tema. I Junts nega les acusacions de racisme, al·legant que esquivar el problema de la immigració és donar camp lliure a l'avenç de l'extrema dreta.

Tem Junts l'auge identitari?

No hi ha enquestes oficials sobre la perspectiva de vot d'Aliança Catalana si Sílvia Orriols es presenta a les eleccions al Parlament. Però es percep una doble tendència, d'una banda de creixement de l'independentisme antiimmigració, i de declivi dels partits processistes. Això explica, en part, l'enduriment del discurs de Junts en el tema de la immigració.

Una cosa és clara, i és que el debat migratori centrarà l'agenda catalana en la llarga campanya electoral d'aquest 2024. La immigració i la seguretat són els dos temes que més preocupen els catalans. El Govern i l'esquerra segueixen defensant la necessitat d'acollir, mentre que a l'altre costat assenyalen l'esgotament del model migratori.

Junts es troba en ple procés de refundació ideològica, que té com a objectiu tornar a l'esperit de la vella convergència. La seva intenció és tornar a ser el partit de l'ordre a Catalunya, allunyant-se de la deriva que els darrers anys l'havia portat al terreny d'ERC i la CUP. Puigdemont vol recolzar-se a la vella guàrdia convergent (Jordi Turull i Josep Rull) per acabar amb la bicefàlia dins del partit i ocupar un nou espai a la Catalunya postprocés.