Les 4 conseqüències polítiques de la DANA a Espanya

Míssils de fang contra el rei, un palàs a l'esquena de Pedro Sánchez, Mazón fugint al crit d'“assassins”. Les escenes viscudes ahir a Paiporta (València) són d'una contundència inusitada: mai fins ara no havíem vist els ciutadans reaccionar de manera tan virulenta contra les autoritats més altes de l'Estat. Més enllà de reflectir la indignació dels afectats, són també un símptoma del cansament de molta gent aquests dies (i no només els afectats).

El que s'està vivint arran de la DANA a València és la demostració de com una catàstrofe natural pot desencadenar una crisi política sobre un sistema debilitat ja per si mateix. Aquestes són les 4 conseqüències immediates que en el Pía polític han deixat les riuades de València.

Pedro Sánchez, més enfonsat

Diuen que les desgràcies mai no vénen soles, i Pedro Sánchez ho sap molt bé. Aquesta legislatura no va començar amb bon peu i des de llavors tot són contratemps per al Govern. Primer les manis contra l'amnistia, després el cas Koldo, després el fracàs dels pressupostos, més casos de corrupció, i l'escàndol Errejón per rematar-ho. Contra les cordes i en plena negociació dels pressupostos 2025 (que seran claus per a la seva supervivència), a Sánchez només li faltava la pitjor catàstrofe natural de la història moderna a Espanya.

Ha estat precisament això el que ha despullat l'alarmant fragilitat del Govern i la manca de gestió. Sense treure una mica de responsabilitat al govern de Carlos Mazón, el Govern central va reaccionar tard i malament, i va alimentar un enfrontament amb el PP valencià que ningú perdona en moments així.

En el repartiment de culpes aquests dies Pedro Sánchez i Carlos Mazón surten clarament assenyalats. Suposa un perjudici especialment per a la imatge de Pedro Sánchez, a qui fa temps persegueix l'ombra de la sospita de la mentida, l'autoritarisme i la manipulació per mantenir-se al poder. La seva única sortida ara és intentar enfonsar el govern valencià per demostrar que tenia raó, però pel camí tornarà a quedar la taca. El més preocupant per a Sánchez és que cada nova crisi es resol pitjor, cosa que reforça la imatge que el seu Govern avança inevitablement cap a la caiguda.

Més tensió entre PSOE i PP

Una altra conseqüència és l'afebliment del front centrista, bipartidista, representat pel PSOE i el PP. Socialistes i populars tenien una oportunitat per unir esforços en una crisi devastadora com aquesta, però s'han deixat guiar per l'impuls primari de la competència i el revengisme. Les últimes crides a la unitat semblen condemnades al fracàs, perquè després del pols entre Sánchez i Mazón només en pot quedar un dret.

Pedro Sánchez i Carlos Mazón van intentar finalment mostrar sintonia, però tot era pur teatre. El PSOE intenta demostrar que sempre va estar preparat per ajudar de forma immediata els afectats i per tant que el problema va ser del govern regional i la seva reacció tardana. El PP contraataca lliscant que hi ha hagut una negligència per part de l'Estat central amb la voluntat de perjudicar l'executiu valencià.

Sigui com sigui, és clar que una conseqüència d'aquesta DANA serà elevar la tensió política entre el PSOE i el PP. El sanxisme vol utilitzar la crisi de la DANA per demostrar als barons díscols que amb aquest PP no hi ha res a negociar i molt menys es pot arribar a una entesa per a un futur govern. Els populars en canvi somien que aquesta catàstrofe serveixi de revulsiu com el 2004 ho van ser els atemptats de l'11-M per al PSOE.

Crisi institucional sense precedents

La nefasta gestió de la crisi, fruit de la descoordinació entre administracions, ha provocat una crisi de confiança sense precedents de la ciutadania cap a les institucions. Fa temps que la desconfiança es mastega, però això ha estat la gota que ha fet vessar el got. Les xarxes han servit aquests dies per prendre el pols de la indignació dels ciutadans que ja no distingeixen entre la dreta o l'esquerra, sinó que assenyalen les deficiències d'un sistema partitocràtic.

La batalla política enmig de la catàstrofe, la lentitud dels polítics per mobilitzar efectius en contrast amb les presses per fer-se la foto, o el paper dels mitjans de comunicació. Tot això ha generat un brou de cultiu en una olla de pressió que ha acabat per esclatar. La reacció airada contra el cap de l'Estat i el president del Govern aquest cap de setmana revelen una indignació sense precedents que aquests dies s'estén sense fi per les xarxes socials.

Tampoc ha ajudat l'aprofitament que han intentat fer alguns polítics com Carles Puigdemont i altres independentistes . La sensació és que hem passat de l'allunyament dels ciutadans a la ruptura definitiva amb les institucions. La gent ja no confia en la classe política i s'autoorganitza per defensar la vida i els béns, i per superar una crisi de magnituds incalculables.

Els extrems surten guanyant

L'afebliment del centre i la crisi institucional acaba beneficiant els extrems, a dreta i esquerra, que saben aprofitar com ningú la frustració. Sembla que aquesta crisi reforçarà certament l'esquerra extrema, que aquests dies ha trobat al cooperativisme i l'ajuda mútua un puntal per rellançar el discurs i enfortir les estructures. També a la dreta, que troba un terreny fèrtil per donar curs al seu relat sobre el negacionisme i el reagrupament nacional contra l'establishment polític.

A la seva manera, igual que el PP, els pols més extrems de l'esquerra i la dreta intenten també utilitzar el moment per reforçar la seva posició. Una demostració que alguna cosa està canviant en la política i que sorgeixen noves propostes al marge de la política tradicional. Caldrà esperar veure l'abast d'aquestes conseqüències, però és clar que alguna cosa ha començat a canviar.