La guerra interna d'ERC endarrerirà l'aprovació dels pressupostos a Catalunya

Una de les paradoxes de la política catalana és que l'enfonsament d'ERC afecta l'estabilitat política general de Catalunya. Amb la CUP, per exemple, no passa el mateix perquè la seva decadència es consumeix en si mateixa i sense més transcendència. ERC, en canvi, és una de les crosses d'un Govern que, com el d'Illa, arriba després de la dècada processista.

Això es va apreciar amb claredat abans de les eleccions autonòmiques del 12M perquè, a qualsevol dels escenaris, la situació d'ERC seria determinant. Si s'enfonsaven massa a les eleccions, feien impossible un tripartit, i si forçaven la repetició electoral, potser abocaven Catalunya al bloqueig. El mateix bloqueig pel qual van treballar Junts i l'ANC, que encara busquen el seu propi destí.

ERC: poc marge de maniobra

Un cop descartades aquestes dues possibilitats, la inestabilitat d'ERC en forma de guerra interna es trasllada als projectes del Govern del PSC. I el primer són els Pressupostos, que Illa volia tenir llestos per a l'u de gener. A més de tenir comptes propis, això hauria permès a Illa reafirmar-se en el discurs que ha vingut a redreçar Catalunya. Però això sembla difícil que es faci realitat perquè el soci prioritari del PSC, ERC, encara no ha resolt el seu futur.

Des del Govern resten importància al congrés republicà, però la veritat és que és un obstacle fonamental. El motiu és que totes les candidatures d'ERC han promès ser molt durs amb el PSC. Sobre això, però, cal insistir en l'efecte òptic que ERC vol posar en circulació

I és que els republicans, més enllà de les declaracions grandiloqüents contra el PSC i el PSOE, tenen un marge de maniobra molt reduït. De fet, declaracions com la de Xavier Godàs de fa unes setmanes, quan parlava de tombar governs, s'han d'entendre com a manifestacions de força adreçades a l'interior d'ERC. Així mateix, paraules com les de Marta Vilalta, dient que el PSC només tindrà pressupostos si avança en el finançament singular, també s'han d'entendre de la mateixa manera.

Davant d'això, és el PSC qui tenen en realitat el marge de maniobra perquè són els socialistes els que són al poder gràcies a ERC. I sobre el problema de presentar avenços en matèria de finançament singular, el conseller de Presidència, Albert Dalmau, ja ha dit que els pressupostos dedicaran recursos específics per a l'Agència Tributària de Catalunya. Un caramel per entretenir ERC.

Com a màxim, els republicans podran tombar-li a Illa el seu desig de tenir els Pressupostos en vigor per al primer dia del 2025. D'altra banda, i a menys que guanyi una candidatura unilateralista, no tindria sentit que ERC, que ha fet president Illa, no li donés els pressupostos. Els comptes públics de Catalunya són, en definitiva, una qüestió de temps.