El Congrés aprova l'amnistia: Quan podrà tornar Carles Puigdemont?

Aprovada la llei d'amnistia. Amb la mateixa majoria de la investidura de Pedro Sánchez, el Congrés dels Diputats ha donat llum verda a la llei més polèmica de la legislatura. Amb aquesta decisió legislativa, es tanca una etapa política i se n'obre una altra que, a més, també és judicial. Ara, el protagonisme i les incògnites es traslladen a un lloc i a un personatge: Catalunya i Carles Puigdemont.

La maquinària judicial es posa en marxa

PSOE, Sumar, Junts, ERC, Bildu, PNB, Podemos, BNG i José Luis Ábalos: 178 vots a favor davant dels 172 en contra del PP, Vox, UPN i Coalició Canària. Aquesta aritmètica ha servit per donar recorregut a una llei que, fa uns mesos, ningú no s'hauria imaginat. Després de tota mena de tacticismes entre partits, declaracions creuades i negociacions agòniques, la legislatura ha fet un pas i ha obert una nova etapa. I el que ara ha de venir també era d'esperar.

Un cop resoltes les equacions polítiques, arriben les equacions judicials. Quan previsiblement es publiqui demà en el BOE, la llei entrarà en vigor i els diferents tribunals que ara porten causes afectades per l'amnistia hauran d'aplicar-la en un termini màxim de dos mesos. Ara bé, tot això és sobre plans perquè la realitat és més complexa.

Com ja s'ha avisat des del principi, els jutges presentaran recursos d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional i consultes prejudicials al Tribunal Europeu de la Unió Europea. És a dir, que les dilacions en l'aplicació de la llei estan assegurades fins que aquests tribunals no resolguin en un sentit o altre. D'altra banda, també se sap que els fiscals del Tribunal Suprem que van portar la causa del referèndum de l'1-O estan redactant un text per avançar-se a les providencials que els jutges demanaran a la Fiscalia.

És a dir, que ara s'obre la complicada qüestió dels tempos per a tots els afectats per les causes judicials. Entre aquests, i a la calor de la situació política a Catalunya, hi ha un nom que destaca sobre tots: Carles Puigdemont. La tornada de l'expresident no és només una qüestió judicial, sinó també política.

Ara comença el que és difícil

La tornada de Puigdemont són tot incògnites i d'aquí la prudència i la indefinició de les parts, començant pel mateix expresident i el seu advocat, Gonzalo Boye. Una possibilitat és que el jutge instructor del TS que segueix la pista a Puigdemont, Pablo Llarena, apliqui immediatament la llei d'amnistia. En aquest cas, s'aixecarien les mesures cautelars contra l'expresident, és a dir, que ja podria tornar a Espanya. Però res no apunta que sigui tan senzill.

Per contra, ara entrem en un terreny pantanós de tempos que se superposen entre si i que fan difícil dir què passarà. Si, com sembla, el jutge Llarena dilata tant com sigui possible l'aplicació de la llei, el més segur és que això interfereixi amb els tempos del nou Parlament de Catalunya per investir un president. A més, i com diem, el TS ho té tot preparat per dilatar la llei sense entrar en delicte de prevaricació. Només cal, per exemple, que els tribunals europeus vegin sòlida l'acusació de malversació de fons perquè la llei quedi parada. Les dates rellevants, aleshores, es traslladen ara al Parlament i a la voluntat de Puigdemont.

El 10 de juny es constituirà la Mesa del Parlament i els diputats prendran acta del seu escó. Després, el 25 de juny, serà la sessió d'investidura d'algun candidat a president. Si al final ERC, Junts i Comuns treuen la Mesa al PSC, Puigdemont podria ser el primer a presentar-se a la investidura. Aleshores, podria complir la seva promesa de campanya: que tornarà a Catalunya per al debat de (la seva) investidura. El dia 25 de juny, aleshores, podríem tenir Puigdemont una altra vegada a Espanya.

Això donaria lloc a una situació espinosa en la mesura que els procediments judicials seguirien la seva marxa. O el que és el mateix: si a Puigdemont li surt bé el pla i compleix la seva promesa de tornar per a la investidura, es podria donar el cas de jutges demanant la detenció d'un candidat a president de la Generalitat de Catalunya. La tensió està assegurada.