Els Comuns afronten el congrés entre la crisi de Sumar i l'adéu d'Ada Colau

El congrés nacional de Junts, i sobretot ERC, estan acaparant l'atenció dels mitjans catalans. Però entre l'un i l'altre, el proper 16 i 17 de novembre Catalunya a Comú celebrarà el seu propi congrés que ha de servir per renovar i rellançar la marca a Catalunya. El congrés vindrà marcat per la crisi oberta a Sumar després del cas Errejón i la incògnita del futur d'Ada Colau.

Amb l'anunciada renúncia de Jéssica Albiach i Candela López, que no repetiran com a coordinadores nacionals, la formació s'enfronta a un inquietant buit de poder. Albiach mateix va reclamar una renovació dels lideratges per revertir el declivi de la formació, però l'absència de lideratges forts impedeix una transició del colauisme per obrir una nova etapa.

Una situació a què tampoc ajuda la indefinició de la mateixa Ada Colau, que ha fet un pas al costat per dedicar-se a altres tasques però que ha amenaçat de tornar per a les municipals del 2027.

L'actual direcció ha fet èmfasi en la necessitat de presentar una llista unitària per evitar que el buit de poder desencadeni lluites internes. Sobretot entre el sector procedent de la vella IC-V i el sector colauista. Així està passant per exemple a nivell nacional, on Esquerra Unida està aprofitant la crisi oberta pel cas Errejón per demanar més protagonisme i el desplaçament de Yolanda Díaz.

Estabilitat i unitat

Més enllà dels lideratges, la clau d'aquest congrés serà com els Comuns redefineixen les seves estratègies amb els espais afins. Cal recordar que davant la ruptura de Podem amb Sumar els Comuns van refermar la seva aliança amb Sumar, que ara avança cap al penya-segat. Ara hauran de decidir com redefineixen la seva aliança amb Sumar i si aposten per tornar a aixecar ponts amb Podem.

Aquesta serà la quarta assemblea de Catalunya en Comú en tres anys, cosa que evidencia que la formació no s'ha acabat d'estabilitzar. La consigna daquesta assemblea serà estabilitat i unitat. Amb l'adéu d'Ada Colau, i si Albiach i López finalment no repeteixen, la idea passa per lideratges de baix perfil en una direcció col·legiada i unitària que representi el màxim possible la pluralitat interna de la confluència.

Cal recordar que després de la ruptura amb Podem, Catalunya a Comú ha passat a estar formada per Barcelona a Comú, ICV i EUiA. Ada Colau segueix exercint un domini absolut sobre Barcelona a Comú, mentre que a ICV emergeixen figures com Ernest Urtasun, David Cid i Janet Sanz. La peça més feble és EUiA, que no compta amb líders forts i que ha mostrat fortes desavinences amb la confluència.

Nous reptes

Catalunya a Comú està ultimant l'informe estratègic que primer hauran d'aprovar les bases i després sotmetre's a votació a l'assemblea. El document tindrà en compte l'etapa de crisi que travessa la confluència, amb severes derrotes electorals, però també l'avantatge de poder ser decisius als governs de Barcelona i de Catalunya. És previsible que plantegeu també la necessitat de reforçar la marca més enllà de Barcelona, i de tornar a ser un projecte atractiu per a la ciutat comtal.

El repte dels Comuns serà compaginar la seva responsabilitat institucional, sobretot com a socis del Govern, amb la mobilització als carrers. El nou full de ruta haurà de definir el paper de Catalunya en Comú a l'auge de les mobilitzacions per l'habitatge, per exemple.

L'avantatge per als Comuns és que no hi ha eleccions a la vista i això permet una certa tranquil·litat per recompondre l'espai sense angoixes. Això també exigeix revisar les seves relacions amb Sumar, ja que en l'última assemblea es van fixar com a objectiu fer presidenta Yolanda Díaz. Aquesta pot ser l'oportunitat dels Comuns de guanyar en independència sense renunciar a les aliances estatals, i centrar-se a reforçar les seves estructures a Catalunya per recuperar la confiança dels catalans.