Ciutadans ha tornat

Ciutadans va néixer el 2006 a Barcelona com a bastió del front constitucionalista davant de la “imposició” del nacionalisme català. El 2017, en plena efervescència del procés, la formació d'Albert Rivera i Inés Arrimadas va fer història en guanyar les eleccions a Catalunya. Després van iniciar un ràpid període de descomposició que els ha portat a la irrellevància política.

Ara la reactivació del procés en plenes negociacions per la investidura de Pedro Sánchez els ha donat una nova vida. El partit ha fet un pas endavant per frenar les concessions del PSOE als independentistes.

La delegació europea de Ciutadans ha enviat una carta als estats membres de la Unió Europea. Hi adverteix que el català, l'euskera i el gallec no són llengües oficials a Espanya. La formació taronja recupera així els trets d'identitat que el van convertir temps enrere en primera força a Catalunya.

Carta sobre les llengües

El Govern espanyol va proposar dijous passat al Consell de la UE la inclusió del català, el basc i el gallec com a llengües oficials de la Unió. Davant d'això, Ciutadans adverteix que no són llengües oficials i, per tant, no es pot elevar el seu estatus a Europa. La formació denuncia l'ús de les institucions europees i les llengües per un interès polític.

Ciutadans mostra la seva “preocupació” davant d'una proposta “contrària al reglament” europeu. "És essencial subratllar", afirma el comunicat, "que la Constitució Espanyola reconeix la cooficialitat de diverses llengües parlades regionalment dins dels seus territoris, alhora que designa l'espanyol com a única llengua oficial a nivell nacional". Per tant, considera que "Espanya no compleix els criteris d´un Estat membre amb diverses llengües oficials" com marca l'article 8 del Reglament.

Segons Cs, per al reconeixement de l'oficialitat del català a la UE, el govern espanyol ha d'elevar primer la seva oficialitat a Espanya. I per fer-ho, li correspon iniciar un procés d'esmena constitucional. Per a això, adverteix, “necessita reunir el consens polític necessari al Congrés que fins ara no existeix”.

Cs posa més raons damunt la taula

A més d'una qüestió purament formal, Cs posa l'accent en el malbaratament econòmic. “Una modificació del Reglament vigent podria donar lloc a un augment dels costos de traducció i interpretació. Actualment, els serveis lingüístics i d'interpretació ja suposen una despesa anual d'uns 1.000 milions d'euros”, diu el comunicat.

Per això consideren que “la introducció de tres noves llengües oficials augmentarà la càrrega financera”. Cosa que, segons el comunicat, posaria en perill “l'assignació prudent de recursos per abordar els reptes històrics a què s'enfronta la nostra Unió”.

Finalment, Cs adverteix que aquesta petició s'emmarca en les negociacions del PSOE amb els separatistes catalans per formar govern. Per això demana al Consell europeu “que s'abstingui de convertir-se en una plataforma per deliberar sobre assumptes intrínsecs la política interna espanyola”. Amb aquesta carta, Cs recupera la iniciativa en l'oposició al processisme.

Ciutadans, en recomposició

El declivi de Ciutadans va cedir el protagonisme de l'oposició al procesisme al PSC i al PP. Però la formació taronja encara no ha dit la darrera paraula. Dirigents com Carlos Carrizosa i Anna Grau estan disposats a donar la batalla per tornar a convertir-se en referent del front constitucionalista.

Com ja avançàrem en aquest mitjà, el partit compta encara amb una generosa suma de diners al banc per afrontar els propers reptes electorals. A l'horitzó hi ha les europees i les properes autonòmiques catalanes.

A la direcció del partit a Catalunya estan convençuts que el paper de Cs és més necessari que mai. La carta als estats membres de la UE és el primer pas per tornar a prendre protagonisme en la defensa del constitucionalisme a Catalunya. Un terreny on els taronges es mouen com pocs.