Catalunya Ràdio mostra l''extrema dreta' des de Franco 'fins a Vox'

Els mitjans públics catalans continuen pontificant sobre què és democràticament acceptable i què no. El fotoperiodista Jordi Borràs estrena un nou podcast a Catalunya Ràdio, “Extrema Catalunya”, on retrata els ultres des de Franco fins a l'actualitat. El darrer dels deu episodis està dedicat a Vox.

Jordi Borràs ha esdevingut un dels intocables del processisme. Va assolir la seva popularitat retratant els grups ultres a Catalunya i va escalar a l'elit independentista exhibint el seu activisme durant els anys durs del procés.

Des de llavors s'ha convertit en un dels pontificadors que decideixen des del púlpit allò que està bé i allò que està malament. Sempre ben envoltat de la pomada processista i generosament untat pels mitjans públics, el seu ego no ha deixat de créixer. Ara disposa d'un nou espai sufragat amb els diners de tots els catalans.

Des de Franco fins a Vox

Jordi Borràs ven el seu podcast com “un document imprescindible per entendre com hem arribat fins aquí”. El seu recorregut històric va "des de les restes del falangisme desconstruït després de la mort de Franco" fins a "la reconstrucció d'una extrema dreta que avui és la tercera força política a l'Estat espanyol".

Després de recórrer els grupuscles violents dels anys vuitanta i noranta, Borràs s'atura en Plataforma per Catalunya. Analitza el fenomen del “partit de dreta radical que va capgirar el panorama de l'extrema dreta espanyola”.

Però el programa es posa interessant al final, quan analitza el Procés com a “boc expiatori” de l'extrema dreta espanyola, “que dècades després de la desaparició de Fuerza Nueva acabarà sent de nou parlamentària”. A les ones flota sempre una mateixa idea: “l'independentisme català és el gran enemic de l'extrema dreta espanyola”.

Un relat ja conegut

El darrer capítol està dedicat exclusivament a Vox, “l'extrema dreta que alguns creien desapareguda”. El programa de Catalunya Ràdio parla d'“una nova extrema dreta” que s'ha sabut reconvertir des de la transició. Destaquen els enllaços de Vox contra els grups feixistes de dècades anteriors.

Borràs, pujat al púlpit, no perd l'ocasió de recordar que aquesta “extrema dreta” es va manifestar “al costat del PSC a les manifestacions antiindependentistes”. També ressenya l'acusació de Manos Limpias i Vox al judici del Procés. Un cop més, incideix en la idea de que l'èxit de Vox se sosté contra l'independentisme.

El programa, que es presenta com una cosa original, no és res més que la repetició d'un relat ja conegut. Un relat basat en el victimisme del “tots contra l'independentisme” i construït sobre diversos tòpics. Per exemple, que Vox triomfa amb propostes populistes aprofitant la crisi de la democràcia.

Crítiques contra Jordi Borràs

A Catalunya hi ha gent que es pregunta “per què hem de pagar amb els nostres impostos aquest miserable d'ultraesquerra”. El programa de Jordi Borràs compta amb detractors que mostren el seu rebuig a les xarxes socials. “Valga'm déu que ens expliquis tu la història de Catalunya”, diu un usuari a X.

Hi ha dues coses que sorprenen. Una és que entre els comentaris hi ha molts usuaris que denuncien que Jordi Borràs els ha bloquejat a la xarxa social X. L'altra, que la gran majoria de les crítiques no provenen de l'“extrema dreta espanyola” sinó de l'independentisme identitari català.

Sobre això de bloquejar a X, és una constant de personatges que a Catalunya donen lliçons de democràcia però després tanquen el pas a qualsevol crítica. Pel que fa a la “extrema dreta catalana”, és una ferida supurant que ha obert un cisma al processisme trencant tots els esquemes. Cosa per la qual cosa Borràs ha passat de puntetes al seu programa.