Catalunya, la segona comunitat que menys gasta en Educació i Sanitat

Ho explicava avui en procés de rehabilitació motora i de llenguatge Jordi Pujol cap al 1999: A Catalunya, primer les persones . No era un mal lema, perquè, amb ell, el president va guanyar –en escons, que no en vots– les darreres eleccions.

Això de les persones , que aviat va fer fortuna amb formulacions diferents, acabo sent un d'aquells mantres del nacionalisme preprocessista que tan bé funcionaven. El primer va ser l' Aixequem Catalunya del 1980 i el darrer, aquest del 1999, que ens va tornar a visitar en diverses encarnacions. Una de les més reeixides és aquella frase tantes vegades repetida d' un país per a les persones. És la mateixa que ha servit, serveix i servirà per titular centenars d'articles de voluntariosament patriòtics i paternalistes que tant agraden a determinats sectors.

D'allò, però, en queda poc. I passa perquè els números són tossuts. Avui, per molt que l'apel·lació a les persones ja sigui gairebé un clàssic del llenguatge administratiu amb què la Generalitat intenta fer país també ara que governa ERC, una mica grinyola.

Què és? Que Catalunya, avui, és l'única comunitat autònoma que no iguala avui la despesa que destinava a sanitat, educació i serveis socials el 2009.

Gairebé deu punts menys

Ho explicava aquesta setmana un informe titulat La inversió social per comunitats. Qui ho edita? LAssociació de Directores i Gerents de Serveis Socials. El document recull, a més, dades oficials. Procedeixen, concretament, del Ministeri d'Hisenda i de l'INE.

I mostren una cosa que rebenta les costures de determinats discursos: el 67,4% del pressupost de la Generalitat es destinava el 2010 a educació, serveis socials i sanitat. El 2022, darrer any complet del que hi ha dades, la despesa en aquests tres capítols representava el 58,8%.

Sis euros menys

L'estudi mostra una dada que, tant a Junts com a ERC, ha de donar un cert repel·lus. Entre el 2010 i el 2022, la despesa social per habitant a Catalunya s'ha reduït en 6 euros. A Madrid, ha crescut el 168 ia València, Astúries i Navarra; 855, 824 i 830 respectivament.

Aquest mes de maig, copiant de manera inconscient el Pujol del 1999, ERC es presentava a les municipals prometent construir pobles i ciutats de les persones . Ja ho diu el refrany: digues-me de què presumeixes.