A Catalunya no li queden ni les productores de TV: es venen a diners estrangers

Darrere dels mitjans i el seu soroll perpetu hi ha la lògica econòmica habitual: empreses que entren i surten i inversions que neixen i moren. Tota la resta és relativament folklòric i respon a una coincidència d'interessos que, en el cas del poder mediàtic, té una relació clara amb el poder polític.

En aquest sentit, TV3 i el món mediàtic i audiovisual català no en són cap excepció. Amb les seves particularitats, la indústria mediàtica catalana també obeeix a la lògica econòmica. I aquesta lògica, que no està feta de paraules, sinó de diners, fa empal·lidir la ideologia.

TV3 i les grans productores catalanes es poden presentar com a defensores de la causa catalana o de qualsevol altra causa molt elevada. La realitat és que aquesta rebotiga mediàtica s'està quedant a les mans del capital estranger. Novament, no és cap novetat: la concentració i l'acumulació de capital també afecta les productores.

A Mediapro es parla xinès

Jaume Roures - coneguda eminència grisa de l'esfera progressista - va fundar Mediapro el 1994. L'empresa va ser un èxit i es va convertir en una de les productores més grans d'Europa. D'aquesta manera, Roures i el seu soci Tatxo Benet – habitual també de l'establishment català – eren figures de poder per a Catalunya. Un cúmul d'avatars financers i empresarials va fer que Mediapro acabés en mans xineses.

Després de comprar la meitat de les accions el 2018, el fons d'inversió xinès Orient Hontai Capital va augmentar la seva exposició el 2022 fins al 85%. Els fundadors es van quedar amb el 5% de les accions. Això es va tancar amb l'habitual guerra interna amb el seu soci i Roures va liquidar les seves accions per un valor d'entre 40 i 100 milions d'euros i va deixar enrere l'empresa que va fundar. Però no es va quedar quiet.

Al cap de poc això es va aliar amb Oriol Soler - lampista major d'ERC i president d'una altra productora, Abacus - per aconseguir Enciclopèdia Catalana i crear el grup editorial més gran en català.

L'ecosistema de productores catalanes

El de Mediapro és el cas més destacat per la mida de l'empresa. Però altres productores il·lustres que viuen i han viscut de l'ecosistema de TV3 també estan passant a mans estrangeres. La productora Brutal Media – responsable de programes com El Foraster – ha passat a formar part de la BBC Studios. A gairebé tots els efectes, Brutal Media es converteix en la delegació de producció audiovisual a Espanya de la BBC Studios. Una de les "prioritats", però, és que continuï la producció en català.

Al capital estranger no importa especialment el tema lingüístic. Com qualsevol altra empresa, el criteri és econòmic. Així, encara que Mediapro i Brutal Media estiguin controlades per grups estrangers, continuen produint per a TV3 i pel seu recent 3CAT, el “Netflix Català”. Als consells d'administració d'aquestes empreses i fons d'inversió va haver de sonar molt bé l'anunci que va fer el Govern d'ERC d'invertir 1.347 milions d'euros a TV3 d'aquí al 2027.

En resum, les aigües subterrànies del món mediàtic català cada cop estan més controlades per grups estrangers. A més, el ball de productores amigues a Catalunya és més o menys el de sempre. La productora de Buenafuente, per exemple, El Terrat, va ser comprada per Roures per salvar-ne la insostenibilitat financera. I el Terrat ha produït programes de TV3 com el FAQS o Vosaltres Mateixos. La resta de productores són també les habituals: Minoria Absoluta, de Toni Soler; La Manchester, de Ricard Ustrell; Alguna Pregunta, d'Antoni Bassas. En fi, el que és l'elit.