Catalunya no és Euskadi

L'independentisme català sempre repeteix allò que 'Catalunya no és Espanya', però una de les lliçons que ens deixa la jornada d'aquest diumenge és que 'Catalunya no és Euskadi'. Els resultats a les eleccions al País Basc evidencien que la realitat basca i catalana s'assemblen cada vegada menys.

El nacionalisme basc ha aconseguit els seus millors resultats, amb un total de 54 escons (27 EH Bildu, 27 PNB). Fet que contrasta amb les previsions que hi ha per a les eleccions catalanes del 12 de maig, en què les enquestes recents auguren una pèrdua de majoria processista d'ERC, Junts i CUP. I això, després d'una legislatura en què aquests tres partits sumaven no només una majoria d'escons al Parlament, sinó també de vots (52%).

Aquestes diferències, a més, coincideixen amb un Bildu amb un discurs més aviat poc independentista i lliurat al 'sanchisme', mentre el processisme català segueix agitant la bandera de la independència (encara que igual de lliurat al 'sanchisme', per molt que diguin ara a campanya).

Que el panorama a Catalunya i al País Basc té poc a veure no només es pot comprovar en relació amb els partits sobiranistes. El PSE, per exemple, simplement s'ha hagut de conformar a no pagar els plats trencats de la política nacional de Pedro Sánchez. I, de passada, continuar sent la clau d'un govern que apunta a continuar sent del PNB amb el seu suport.

En canvi, el PSC afronta amb més optimisme i ambició les catalanes. La feina feta per Salvador Illa en els darrers anys d'erigir-se com a alternativa centralista deixa els socialistes catalans amb opcions de guanyar i governar. Així ho mostren absolutament totes les enquestes.

Panorama molt diferent en el constitucionalisme

Al País Basc, el Partit Popular ha aconseguit un escó més que fa quatre anys. Així, no acaben d'aprofitar la tendència a l'alça de la formació els darrers mesos.

Cosa que sí que farà Alejandro Fernández a Catalunya. El 'momentum' dels populars sumat a la bona feina feta pel líder del PP català permetran a la formació de Feijóo multiplicar (com a mínim) per tres, els resultats del 2021. Fins i tot podrien passar dels tres actuals als 15, segons algunes enquestes.

Més semblant és la situació al País Basc i Catalunya per a Vox. A terres basques, els d'Abascal han aconseguit mantenir el seu únic escó, quelcom que els sondejos apuntaven com gairebé impossible. Al Parlament, les enquestes també pronostiquen que la formació d'Ignacio Garriga podria mantenir els números.

Això sí, amb la diferència que a Catalunya van aconseguir 11 diputats a les seves primeres eleccions catalanes, fet que dóna encara més mèrit a la secció catalana del partit verd.

Així, doncs, la realitat del País Basc i Catalunya està més allunyada que mai. Els anys del procés o el gir pragmàtic dels hereus de Batasuna són només dos factors que fan que, a diferència de dècades anteriors, cada vegada siguin més grans les distàncies entre aquests dos territoris.