Una 'transformació espiritual' per salvar el català

La solució per salvar el català passa per una “transformació espiritual”, això és el que ha proposat la columnista d'opinió a El Nacional Meritxell R Lavall . Ara bé, aquest no és l'únic dels pintorescos consells que ofereix per fer front al moment “extremadament crític” que viu l'idioma. “Sobretot a les Illes Balears, al País Valencià i a la capital de Catalunya”, matisa.

En essència, les propostes plantejades es redueixen a no parlar en espanyol sota cap circumstància. Davant de les plausibles dificultats que aquesta actitud pugui comportar, l'opinadora aconsella imaginar-se que “només sabeu parlar en català”. Encara que no sigui el cas, ni propi ni aliè.

A més de ser monolingües militants, una dimensió fonamental d'aquesta transformació consisteix a exigir qualsevol comerç que atenguin en català. Novament, Lavall apel·la a la imaginació i convida a desplegar aquesta actitud “amb autoestima, com si tinguéssiu un país darrere vostre que us dona suport”. En el cas de presentar-se algun problema, la solució consistiria a “demanar el full de reclamacions a tots els locals on no us hagin volgut atendre en català”.

El paper dels empresaris a la 'transformació espiritual'

Lavall adverteix que “no tothom té la fortalesa mental necessària per emprendre aquesta missió”. Però si es disposa d'aquesta fortalesa mental, la “missió” dels empresaris seria desenvolupar tota la seva activitat en català. En qualsevol cas, l'autora insisteix que “heu d'estar molt preparats psicològicament per fer aquest canvi”.

Si - una altra vegada - es donés l'eventualitat que aquesta estratègia de negoci presenta efectes pràctics negatius, tampoc no caldria preocupar-se en excés. Perquè, a canvi, “començareu a notar que la vostra autoestima lingüística comença a millorar i que ja no hi ha res que us pugui parar”.

Superar la Síndrome d'Estocolm de parlar en espanyol

L'estricta observança d'aquests consells, doncs, conduiria a la “transformació espiritual”. Consistent a adonar-se que “heu estat vivint atrapats durant anys en una síndrome d'Estocolm que us feia abaixar el cap cada vegada que algú us parlava en castellà”. En resum, parlar català deixant al marge la realitat.