Carlos Alsina retrata Pedro Sánchez en tan sols un minut
Una pregunta demolidora que el president mai no serà capaç de contestar permet al d'Onda Cero convèncer com mai
A Pedro Sánchez, malament que li pesi, li queden pocs amics a la ràdio matinal. Que Carlos Herrera no veu gens bé les seves darreres peripècies és ben sabut. Àngels Barceló, a la SER, les veu millor, però Carlos Alsina, des d'Onda Cero, li acaba de fer un vestit a mida al nostre flamant i revalidat President. Per teixir-lo, n'hi ha tingut prou amb una simple pregunta, que és la que tancava el seu monòleg d'aquest 27 de novembre a Más de Uno.
Quins anys d'espera?
Al seu editorial, Alsina fa servir fins i tot unes paraules que Sánchez repeteix molt (massa i tot) aquests dies. Són les que utilitza per glossar una amnistia que, diu ell, “beneficiarà tots els espanyols”. I els “beneficiarà” tant que, quines coses, sortirà fins i tot guanyant qui no veu bé aquest moviment. Per què? Doncs perquè Sánchez considera que, gràcies a la norma en qüestió, es viurà en un país “més cohesionat i més unit que mai”.
Carlos Alsina, amb la seva clarivident 'retranca' habitual deixa Sánchez estès a la lona. Com ho fa? Doncs es pregunta com pot ser que, si l'amnistia és tan salvífica, com pot ser que no la impulsés Su Sanchidad ja fa cinc anys?
Un lustre esperant
Alsina no ho aclareix, però no convé ser malpensats. Si Sánchez i els seus camarades no van pensar abans en una solució tan excel·lent per als mals d'aquesta Espanya cada vegada més dividida i caïnita va ser, simplement, perquè no hi van reparar.
Els set vots que li faltaven per no acabar (com Artur Mas) a la paperera de la història no hi han tingut a veure gens ni mica. Pensar el contrari és cosa, directament, de reaccionaris perillosos. Tan perillosos, per descomptat, com els que ningú sap per quant de temps segueixen donant-se cita a les nits a Ferraz.
Que les enquestes pronostiquin una notable patacada per al PSOE si Pedro Sánchez comet l'error de convocar eleccions és només propaganda interessada. Alsina, però, ho té certament malament si aspira a convertir-se algun dia en Secretari d'Estat de Comunicació. De tota manera, les seves ambicions van per altra banda. I que duri.
Més notícies: