Carles Puigdemont tira per terra la darrera estratègia de Junts

La decisió de Carles Puigdemont de liderar la candidatura de Junts per Catalunya a les eleccions catalanes no només ha mogut el tauler polític al bàndol processista. Ho ha fet també al seu propi partit, que s'ha vist obligat a canviar el rumb que havia marcat els últims mesos.

Després de les eleccions generals, Junts havia fet un gir en l'estratègia que havia seguit els darrers anys. El sector liderat per Jordi Turull havia guanyat el pols intern al sector de Laura Borràs. I això va implicar diverses coses.

D'una banda, apostar pel pragmatisme. Lluny d'aquell radicalisme que els va fer trencar el pacte de Govern amb ERC, el gir cap al turullisme representava un gir cap al pragmatisme. Les negociacions amb Collboni per entrar a l'Ajuntament de Barcelona després del triomf de Trias a les municipals o facilitar la governabilitat d'Espanya apuntalant el sanchisme semblaven dos senyals que alguna cosa podia estar canviant a Junts.

El fet que el partit deixés caure Laura Borràs després de ser condemnada per corrupció, assenyalés Aurora Madaula després d'acusar el partit de masclisme i expulsés Cristina Casol pel mateix (totes dues, properes a Borràs), també reforçava la teoria de l'intent de Junts de tornar, encara que fos tímidament, als seus orígens convergents.

Per no parlar del reforç ideològic del que, teòricament, hauria de defensar la dreta catalanista. Encara que fos per la por a l'auge de l'Aliança Catalana de Sílvia Orriols, Junts va començar a parlar de qüestions com ara la immigració, la seguretat o els impostos. Tot això, després d'anys apostant pel "volem acollir" o per apujar l'impost de successions en plena pandèmia.

Tot i això, l'aparició de Carles Puigdemont ho ha tornat a canviar tot. Ja ha quedat clar quin serà l'eix central de la precampanya juntaire. Referèndum, unilateralitat, que “torni el president” i tots aquests mantres processistes que porten repetint des de fa anys. De cop, han deixat de parlar de l'impost de successions, d'immigració o de seguretat.

Per si això no fos suficient, aquesta setmana Carles Puigdemont ha signat l'anomenat “Acord de Vernet”. Es tracta d'una nova operació de màrqueting vestida d'èpica per anunciar que pseudopartits i entitats ultraminoritàries concorreran amb Junts a les eleccions del 12-M.

Entre elles hi trobem, per exemple, Alternativa Verda o Moviment d'Esquerres de Catalunya. Un exemple més que el gir cap a la dreta catalanista que havien iniciat ha donat pas al ja repetit mantra de la transversalitat.

A la signatura d'aquest acord vam poder veure a primera fila Aurora Madaula, que encapçala el que podríem anomenar sector progre de Junts. Per corroborar-ho, només cal veure el perfil d'X de la diputada juntaire, amb moltes publicacions que podria fer gairebé qualsevol militant de la CUP. Entre elles, per exemple, trobem la defensa de limitar la llibertat d'expressió a Sílvia Orriols perquè “no totes les opinions són tolerables”.

Així, Carles Puigdemont ha provocat que, una altra vegada, Junts torni a l'estadi del 2017, aquell que l'allunya de la ideologia i l'acosta al processisme pur i dur.