Carles Puigdemont puja ara al carro de l'antifeixisme

Les declaracions de Marine Le Pen sobre Carles Puigdemont han vingut com a anell al dit a l'expresident per reforçar la seva imatge de líder demòcrata europeu. En una entrevista a El Periódico, la presidenta d'Agrupació Nacional va considerar una humiliació per a França la presència del pròfug de la justícia espanyola al sud de França.

Puigdemont i les seves terminals mediàtiques, com Pilar Rahola, van sortir immediatament a dir la seva.

L'expresident va pujar una foto al metro de París, acusant Marine Le Pen d'actuar com a titella de Vox: “No només penso tornaré sinó que plantaré cara a tots aquells intents d'aplicar lleis franquistes que impedeixin la llibertat de moviments als ciutadans europeus ”. Pilar Rahola ha dit que "la líder de l´extrema dreta vulgui perseguir Puigdemont honora la lluita democràtica catalana".

La intenció és molt clara, i consisteix a presentar Carles Puigdemont com a defensor dels drets humans a Europa, ara amenaçats per dreta identitària. Així, la lluita contra aquesta dreta no és tant ideològica, sinó una eina per marcar dos camps entre Catalunya/Espanya i democràcia/dictadura.

Només així s'explica que després de fugir a Alemanya i a Bèlgica, el líder independentista es codegés amb reconeguts líders de la dreta radical europea. Aleshores el suport de l'ultranacionalisme servia als seus interessos i per això no els feia fàstics. Ara que Europa s'ha polaritzat més, Puigdemont aprofita per pujar al carro de l'antifeixisme i així de passada també jugar al terreny que fins fa poc era exclusiva d'ERC (amb permís de la CUP).

Puigdemont l'antifeixista

Perquè les soflames de Puigdemont no s'han quedat aquí.

En una piulada publicada ahir, Puigdemont feia referència a un reportatge sobre l'afinitat al feixisme de les joventuts de Fratelli d'Itàlia, el partit de Giorgia Meloni. "El feixisme i el nazisme, així com el falangisme espanyol, són ideologies totalitàries que amenacen la pau i la democràcia", ha tuitejat Puigdemont. "Els seus hereus van perdent la por i la vergonya, encoratjats per una enginyeria de la intolerància dissenyada per buscar el suport dels joves", afegeix.

Considera "especialment preocupant" que la primera ministra italiana "alimenti el monstre a les entranyes d'un dels estats fundadors d'Europa". Per això demana als primers ministres europeus “que li demanin explicacions cada cop que la trobin”.

Aquesta segona referència de Puigdemont al feixisme en menys de 24 hores sembla forçada i respon a una voluntat clara de marcar perfil antifeixista. Cal recordar que les eleccions catalanes no van ser com ell esperava, i que a les europeus Junts va perdre dos eurodiputats i es va quedar només amb un. A més, veu amb estupor com el PSC cada cop s'acosta més al govern de Catalunya, i comença a assumir que li tocarà fer oposició.

A l'arbre que fa més ombra

Quan Puigdemont iniciava el seu periple per l'exili i estava aïllat políticament, es va acostar a l'arbre que donava més ombra. Primer va ser Bernd Lucke, cofundador de l'Alternative für Deutschland, que va visitar Puigdemont a la presó oferint-li una via per sortir ràpidament de la presó. El seu partit acaba de ser excomunicat per radical del grup europeu en què estava al costat de Le Pen i Matteo Salvini.

Però el líder català també es va fer amb el seu moment amb Roberto Ciambetti, de la Lega Nord, el partit separatista de Matteo Salvini. També va comptar amb el suport del Vlaams Belang, partit belgra identitari i secessionista que donava suport la causa catalana.

No li surt bé la jugada

Però a més, els comentaris a les seves piulades evidencien que jo no té l'aura d'abans i que molts dels seus tripijocs ja no colen. "Si no ens oferiu una solució al problema de la immigració i la delinqüència, votarem qui ens la doni", li diuen. També acusen ERC i Junts d'haver provocat el caldo de cultiu per a l'ascens d'aquests partits.

"I els CDR no són feixistes?", també li pregunten, a més de recordar-li que la seva família també era franquista com moltes de les famílies de la burgesia catalana. Tot i que tot es pot resumir en el comentari "tothom és feixista si no us balla l'aigua".