Muntatge de fotos de Carles Puigdemont en primer pla, amb cara seriosa, amb les banderes de Catalunya (estelada) i Espanya de fons
POLÍTICA

Puigdemont perd pistonada a Catalunya

És el polític més conegut però un dels pitjor valorats

Carles Puigdemont ha estat elegit com un dels polítics més influents de l'any que ve per la revista Politico. El col·loquen en segona posició amb el sobrenom de “el rebel”. Tota una fita que els seus incondicionals han utilitzat per fer propaganda de l'expresident en les seves hores més baixes.

El mateix mitjà adverteix que si bé té una gran influència en la política espanyola, no és clar que li servirà per aconseguir el referèndum. De fet, l'honor de figurar en aquest rànquing contrasta amb el baròmetre recent del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). Puigdemont sembla que està perdent força.

Segons el CEO, el líder de Junts encapçala el rànquing de polítics més coneguts, ja que un 98% dels enquestats asseguren saber qui és. Però, en canvi, és un dels polítics catalans més mal valorats i no arriba a l'aprovat. És clar que les seves últimes decisions estan passant factura a l'altre temps líder del procés.

Carles Puigdemont, molt mal valorat

El líder polític més conegut a Catalunya és Carles Puigdemont (98%), seguit d'Oriol Junqueras (95%), Pere Aragonès (85%) i Salvador Illa (81%). Però el rànquing de valoració l'encapçalen Junqueras i Ernest Urtasun. A continuació vénen Míriam Nogueras, Pere Aragonès, Jèssica Albiach i Salvador Illa.

Cal anar fins a la desena posició per trobar Carles Puigdemont, amb un 4 de nota de valoració. Per davant seu té Carles Riera, Miquel Iceta i Laia Estrada. I per darrere només Lorena Roldán, Jordi Cañas, Alejandro Fernández, Ignacio Garriga i Carlos Carrizosa.

Pla mitjà de Carles Puigdemont de peu darrere d'un faristol amb un fons blau en una roda de premsa a Brussel·les

El més preocupant per a l'expresident és que la popularitat ha caigut sobretot entre els seus. El sí de Junts a la investidura de Pedro Sánchez va provocar la indignació de l'independentisme contra Carles Puigdemont. Ja el col·loquen a l'alçada de Junqueras i Aragonès com a traïdors i botiflers.

Perilla l'estratègia de Junts

Més enllà de l'anècdota de les enquestes, el desgast de l'expresident complica i molt l'estratègia de Junts per sobreviure a la crisi processista. Els postconvergents confien en “l'efecte Puigdemont” per capgirar les enquestes. Unes enquestes que reflecteixen un càstig de l'electorat independentista a ERC i Junts.

A Junts esperen que la tornada de Puigdemont a Catalunya gràcies a l'amnistia ajudi a recuperar la seva aura de líder intocable de l'independentisme. El partit ja prepara un retorn que es presentarà com a “històric”, a l'alçada de la tornada de Josep Tarradellas el 1977. Però a la vista del seu desgast, no ho tindrà fàcil.

El partit ja està començant a admetre que han renunciat a la via unilateral per explorar el referèndum acordat amb l'Estat. Això aprofundeix en la sensació de l'independentisme que els partits han traït les bases. Cada cop són més les veus que demanen una renovació i nous lideratges.

Una cruïlla difícil

L'elecció de Puigdemont com un dels polítics més influents d'Europa explica de fet l'ocàs del seu lideratge. L'expresident ha viscut molt còmode en l'estratègia de la confrontació, sense cap altra tasca que continuar alimentant el mite de l'“exili”. Però quan les circumstàncies l'han situat en la posició d'haver de prendre decisions, la seva fermesa s'ha començat a esquerdar.

Muntatge amb tres plans mitjans de Laura Borràs, Carles Puigdemont i Jordi Turull amb cara de preocupació

Ara es troba amb el marró d'haver de defensar alhora la legitimitat del referèndum de l'1-O i la negociació d'un nou referèndum acordat. O d'haver d'entendre's amb el PSOE a Madrid mentre competeix amb el PSC a Catalunya. Per això a Waterloo tenen clar que la importància ara és al relat.

L'expresident continua mantenint-se a l'ombra (Puigdemont no apareix des del 9 de novembre, quan van signar l'acord amb el PSOE). En canvi, el partit ha tornat a donar protagonisme mediàtic a la presidenta del partit, Laura Borràs. Tot per evitar que el seu líder continuï perdent força i arribi intacte a la gran cita electoral, les eleccions catalanes del febrer del 2025.