Carles Puigdemont i Pedro Sánchez ja flirtegen en públic

Aquest dimecres, Pedro Sánchez i Carles Puigdemont han coincidit en públic per primer cop en molts anys. El Parlament Europeu ha estat l'escenari de trobada entre el president del Gobierno i l'expresident de la Generalitat. El líder socialista compareixia per fer balanç de la presidència europea que ha ostentat Espanya durant l'últim mig any. Però, com era d'esperar, l'amnistia s'ha convertit en una qüestió central de la sessió.

Els que fa uns mesos feien veure que eren rivals o fins i tot enemics, ara flirtegen en públic. Més Sánchez que Puigdemont. Perquè ja sabem que Junts viu del simbolisme. I a Sánchez no li importa evidenciar que té la mà estesa als processistes, mentre que Puigdemont ha de gesticular amb unes advertències i unes amenaces que cada vegada es creu menys gent.

El president del Gobierno ha reivindicat que "la situació a Catalunya és infinitament millor" que el 2017. I ha animat el líder de Junts a seguir millorant-la: "Senyor Puigdemont, vull dir-li que està a les nostres mans aconseguir-ho". Per part seva, Puigdemont també s'ha mostrat cordial. Això sí, també l'ha advertit que “les oportunitats cal aprofitar-les” perquè, si no, “les conseqüències no són agradables”.

Més enllà de les amenaces més o menys creïbles, el cert és que Pedro Sánchez i Carles Puigdemont han evidenciat que ara són socis, que són al mateix vaixell i que tenen un rival en comú: PP i Vox (i a Europa, també Ciutadans). L'expresident ja ho va deixar clar al referir-se a la negativa de la Unió Europea per donar estatus d'oficial el català. I és que el líder juntaire va acabar atacant més el Partit Popular que no pas els seus nous socis socialistes.

Mentre la llei d'amnistia estigui en procés de tramitar-se i aprovar-se -i amb l'oficialitat del català, més del mateix—, la història d'amor entre PSOE i Junts seguirà viva. Una història d'amor que només semblarà distorsionada per les teatralitzacions dels processistes per no defraudar els seus més del que ja ho han fet. L'interès particular i el temor al que ells anomenen “extrema dreta i dreta extrema” els manté units. I així seguirà, almenys, els primers mesos -o fins i tot anys- d'aquesta legislatura.