Carles Puigdemont ja prepara el terreny per tallar amb Pedro Sánchez

Eppur si muove . Tot i que tots els actors de la política catalana ho neguin, estan passant coses i algunes formacions ja es van movent després del 12 de maig. Un ha de diferenciar allò que es diu a l'esfera pública i allò que realment busquen amb els seus moviments. Agafem com a exemple el partit de Carles Puigdemont, que assegura voler presentar-se a la investidura.

L'expresident diu des d'Argelers que li surten els números. Exigeix l'abstenció dels socialistes, recordant a Pedro Sánchez que l'ha fet president malgrat haver perdut. És aquí on Puigdemont es fa fort: el PSOE va perdre les eleccions del 23 de juliol i, malgrat això, va mantenir la Moncloa després d'un pacte inesperat.

Junts assegura portes fora que la situació és semblant i que ara Sánchez ha de tornar el favor. Res més lluny de la realitat. Carles Puigdemont sap que no passarà, que no hi ha cap opció i té per davant dues possibles sortides, la que busca i la que es pot veure obligat a assumir.

D'una banda, als juntaires els encantaria anar a noves eleccions. Puigdemont no hauria d'anar-se'n a casa -tret que incompleixi la seva promesa- i diversos sondejos indiquen que a Junts li anirien una mica millor les coses. En canvi, ERC s'acabaria d'enfonsar, un escenari que agrada als hereus de Convergència.

El que passa és que no depèn de Junts aquesta decisió. El PSC va mantenir el seu últim escó a Lleida per 600 vots, de manera que el tripartit d'esquerres suma pels pèls. De moment, els Comuns ja han posat les espelmes, el xampany i la música per anar-se'n al llit amb Salvador Illa i totes les mirades se centren a ERC.

Seran els republicans els que decidiran si hi ha repetició electoral o no, encara que de moment dissimulin. Això ho sap Junts, que assumeix que és molt probable que Salvador Illa sigui investit president. Això convertiria Junts en el principal partit de l'oposició, no només per vots, també per ideologia.

Si el PSC escull com a crossa el PP i Vox, Puigdemont s'erigeix en l'alternativa nacionalista, mentre que si Illa pacta amb Comuns i aconsegueix el suport d'ERC, Junts plantarà cara des de la ideologia. Qualsevol escenari, doncs, porta els juntaires a marcar distàncies amb els socialistes i, per extensió, a trencar amb Pedro Sánchez.

Míriam Nogueras posa veu a la jugada de Puigdemont

"Vostè, senyor Sánchez, va perdre les eleccions espanyoles malgrat venir de presidir cinc anys i avui continua en el càrrec en minoria. No penso que tot això justifiqui aquesta prepotència perquè els números no li surten. Vostè necessita sempre els números d'altres perquè amb els seus mai no és suficient", deia aquest dimecres Míriam Nogueras al Congrés.

El to de la portaveu de Junts va ser més dur del que és habitual, i no és tasca fàcil. "Plora, però no actua senyor Sánchez. Cal que no quedi en mera estratègia electoral", afegia, parlant del lawfare, el 155 i les clavegueres de l'Estat.

No és casual: Junts prepara el terreny per trencar amb Pedro Sánchez. El partit de Puigdemont no té gaire cosa a perdre si no arriba a la Generalitat i s'aprova definitivament l'amnistia. El seu votant no és precisament d'esquerres ni acaba d'entendre el pacte amb Sánchez, de manera que trencar amb el PSOE sembla l'única sortida possible.

La caiguda de Sánchez no seria immediatament, evidentment. Primer ha d'entrar en vigor l'amnistia i cal fer una mica més de teatre, demanant el referèndum i el pacte fiscal. La presumpta negativa de Sánchez portaria Junts a endurir més el to i deixar en evidència ERC, que seguiria entra l'espasa i la paret.

L'entorn de Carles Puigdemont fa temps que està fart del PSOE i de les promeses per a la investidura que no ha complert. Més enllà de l'amnistia, no hi ha res i si Junts es queda sense poder autonòmic, no té cap argument per sostenir Moncloa. Així hi ha les coses i així s'estan movent els juntaires: hi haurà ruptura i no queda gaire.