Primer pla de Carles Puigdemont
POLÍTICA

Carles Puigdemont i el dia de la marmota

El dirigent de Junts torna a parlar de confrontació, unes paraules tan usades i sense cap contingut, que no serveixen ni per als seus

Un s'imagina Carles Puigdemont com un mag amb un conill al barret de copa. El barret el visualitzo gastat, amb algun forat, mentre que l'animal coixeja d'una pota, ja és gran i no serveix ni per a l'arròs. Així i tot, el de Waterloo segueix fent el seu truc i alguns -cada vegada menys- segueixen pagant la seva entrada per recordar temps passats.

Seria una cosa nostàlgica, bonica, si no fos una mentida, un efecte per mantenir la seva posició privilegiada i tornar a guanyar temps. Només així es pot entendre que aquest cap de setmana Carles Puigdemont afirmés: "Mentre l'Estat espanyol es negui a respondre a la demanda democràtica del poble català, tenim el dret i el deure de preparar-nos per a la unilateralitat". Ho va dir en un acte del Consell de la República. Perquè, senyores i senyors, això també ho té Puigdemont: entre setmana es vesteix d'home d'Estat i els dissabtes torna al “ho tornarem a fer”.

Carles Puigdemont assegura ara que no passarà el mateix que el 2017, que aquesta unilateralitat no serà “declarativa” i que tocarà “posar-la en pràctica” si no s'aconsegueix un referèndum acordat. "El dret a fer-ho de forma unilateral no ens ho traurà ningú. Si algú pensa que renuncio a la unilateralitat, s'equivoca perquè el dret és del poble de Catalunya. Ningú pot parlar en nom del poble de Catalunya per dir que el poble de Catalunya renuncia a la unilateralitat", afirmava dissabte Puigdemont.

Muntatge manifestació independentista i Carles Puigdemont

Carles Puigdemont, lluny de la realitat

És evident que el discurs de Puigdemont va dirigit a un grup minoritari de catalans. D'una banda, perquè les seves tesis ja no són majoritàries, tampoc a l'independentisme. A més, no és gens creïble. Ho deia la mateixa ANC, l'única entitat que fins fa uns mesos sentia debilitat per a Waterloo. Després de l'acord de Junts amb el PSOE, asseguraven que els de Puigdemont "renunciaven a la unilateralitat i a fer efectiva la independència".

De fet, fa temps que Junts per Catalunya havia renunciat de facto a totes dues coses. Va governar a la Generalitat fins al 2022 i no va fer cap moviment en aquesta direcció. Fer president Sánchez i optar per la governabilitat d'Espanya, dista molt de preparar-se per a un nou embat. Repetir, doncs, el mantra significa que la llei d'amnistia ha d'estar a prop, de manera que toca ara repartir una de freda i una de calenta.

El Consell per la República és aquest organisme que ningú sap per a què serveix, que cada cop té menys adeptes i que només s'utilitza ara mateix per compensar els acords de Puigdemont amb Pedro Sánchez. No sentirem Míriam Nogueras parla d'unilateralitat i confrontació al Congrés. No veuran els diputats de Junts votar al Parlament a favor de la unilateralitat.

Muntatge Aliança Catalana espanta Puigdemont

Són, doncs, paraules, buides, mantres que Carles Puigdemont recupera de tant en tant -l'últim va ser a l'octubre- per connectar amb aquesta minoria que s'ha distanciat de Waterloo des de la tardor. Els fets, allò que realment es pot debatre, demostren tot el contrari. I, és clar, a la gent l'enganyes una vegada, no 35. Només cal fer una passejada per xarxes i veure tots els comentaris de persones del carrer fartes de discursos que diuen tot el contrari del que acaben fent.

Sorprèn que Puigdemont segueixi pensant que és creïble. Tornar a parlar de la confrontació, de la unilateralitat a l'actual escenari, l'aparta de tal manera de la realitat, que es veu d'una hora lluny que al barret ja no hi ha ni conill ni truc possible.

➡️ Política

Més notícies: