Carles Puigdemont vol passar a l'ofensiva amb els 4 assenyalats per la crisi de Junts

Carles Puigdemont ha proclamat l'inici d'una nova etapa a Junts, amb un projecte de renovació per passar a l'ofensiva. El nou president del partit ha apel·lat a la construcció d'un gran espai independentista per reconquerir la Generalitat, ara en mans del PSC. Però el seu discurs de renovació contrasta amb la confecció de la nova executiva, trufada de vells dirigents que al seu moment van ser assenyalats com a responsables del declivi del partit.

Cal remuntar-se fins al'estiu de l'any passat, quan les maniobres d'un sector liderat per Jordi Turull va frustrar l'accés de Junts a la Diputació de Barcelona. La desfeta a les municipals i la pèrdua de l'òrgan provincial va assenyalar el principi del declivi de la formació, que va culminar un any després amb la pèrdua de la Generalitat. Però lluny d'impulsar una renovació interna, Carles Puigdemont, en el seu intent de blindar el seu poder, ha mantingut i fins i tot ascendit als culpables de la debacle.

Començant pel mateix Jordi Turull, que va maniobrar per trencar amb el PSC a la Diputació i explorar un acostament a ERC i Tot Terrassa que finalment va fracassar. La pèrdua de poder territorial va ser un cop dur per a Junts, i el sector polític del partit es va començar a posar nerviós. Va ser llavors quan van assenyalar altres culpables com Míriam Nogueras, Josep Rius i Joan Canadell, tots els quals, juntament amb Turull, han obtingut un lloc a la nova executiva del partit.

La força de xoc de Puigdemont

Fa temps que el lideratge de Jordi Turull era discutit dins de les mateixes files de Junts. Però Puigdemont li va atorgar un paper primordial en les negociacions amb el PSOE, i allò, juntament amb la progressiva caiguda dels “borrasistes”, va acabar consolidant la seva posició. Sense carisma i sense brillantor estratègica, Turull ha aconseguit sobreviure gràcies a la seva lleialtat a Puigdemont i la seva victòria a la guerra interna amb Laura Borràs.

Nogueras, Rius i Canadell encarnen l'estratègia de la confrontació permanent i la queixa que ha anat erosionant la credibilitat del partit. Més flagrant en el cas de Nogueras, cara visible de l'estratègia de Puigdemont a Madrid i una aliança amb el PSOE que malgrat l'aparent duresa acaba redundant en una submissió. Per a molts Nogueras és per a Puigdemont el que Rufián és per a Junqueras, i la seva consolidació a l'executiva assenyala més una ambició per blindar el puigdemontisme que per renovar un partit que vol ser hegemònic a l'independentisme.

Menys conegut és Rius, que no obstant ha estat amb Albert Batet el lloctinent de Carles Puigdemont al Parlament. Josep Rius no només va ser cap de gabinet de Puigdemont en una etapa decisiva del Procés, sinó que també va forjar bones relacions amb el PSOE durant la mesa de negociació amb el Govern. Albert Batet no ha estat inclosa a l'executiva però continua liderant el grup parlamentari sense dots oratoris ni habilitats negociadores ni de gestió, mentre que Rius és l'únic que manté la seva vicepresidència a l'executiva.

Un fracàs anticipat

Menció a part mereix Joan Canadell, diputat abonat a la polèmica que ha demostrat funcionar millor com a agitador que com a líder d'un projecte guanyador. Cal recordar que va ser desbancat de la presidència de la Cambra de Comerç després d'un procés de radicalització independentista que va acabar distanciant l'elit econòmica. Ben acostat a l'ombra de Puigdemont, Canadell no té en canvi el suport d'amplis sectors del partit que li van com a problema que com a solució.

La manca de renovació a la cúpula compromet la voluntat de Carles Puigdemont de rellançar el projecte de Junts, que a més compta amb un altre problema. El nou president del partit ha posat èmfasi en la necessitat d'eixamplar la base, per crear un gran moviment independentista sota el comandament. Però ERC i la CUP mai no reconeixeran el seu lideratge, i la liquidació del sector borrasista impedeix la recuperació de les independentistes radicals.

Si Junts vol ser el nou partit hegemònic de l'independentisme ha de recuperar aquests sectors desencantats que difícilment tornaran a un partit dirigit pels mateixos. Si en canvi vol tornar a ser la nova CiU, haurà de lluitar per una centralitat que ara mateix ocupa còmodament el PSC i que difícilment perdrà. Sense espais per obrir a l'independentisme ni una centralitat per ocupar, a Puigdemont només li queda fer-se fort en el seu partit, i per això s'envolta de gent com Turull, Nogueras, Rius i Canadell.