Carles Puigdemont compara Sumar amb la 'ultradreta'

Si alguna cosa caracteritza la nostra època és la seva facilitat per veure en els adversaris polítics radicals de tota mena i condició. Els exemples són constants i revelen que no hi ha cap altre patró que el menyspreu partidista. Lluís Llach ha dit “parafeixista”, “franquista” i “pseudofranquista” al president Illa; la batllessa Orriols ha aguantat en diverses ocasions que li diguessin “nazi”; i ara el torn és de Sumar, que, segons Puigdemont, han comprat el relat de la “ultradreta”.

Això ve amb motiu de la compareixença de Gonzalo Boye al Congrés dels Diputats, que va denunciar que els polítics processistes han estat víctimes de persecució i delictes d'odi. Aquest discurs s'ha trobat amb l'oposició frontal de diversos grups polítics, com ara el PP, Vox i, per a sorpresa de Junts, també Sumar. La diputada de Sumar Engracia Rivera va presentar una crítica força àcida al relat processista de l'expresident Puigdemont.

La diputada Rivera va dir que no és adequat fer servir una comissió sobre delictes d'odi per analitzar el cas individual de Puigdemont. "El seu representat[Puigdemont]ha passat anys vivint a Bèlgica mentre que altres líders del procés eren condemnats a penes de presó", va assenyalar Rivera, "el seu representat ha gaudit d'un alt nivell de vida". La conclusió de la diputada de Sumar és immediata: “entenem que el seu representat no és l'exemple més representatiu de les persones que pateixen els discursos d'odi”:

Les reaccions de Junts

Aquestes paraules no han caigut gens bé dins de Junts. La famosa mà dreta de Puigdemont, Josep Lluís Alay, obria ahir la veda de les caricatures a les xarxes socials. “Aquí teniu Engracia Rivera, diputada de l'extrema dreta espanyola de Sumar”, deia Alay:

Poc després, l'expresident Puigdemont comprava aquesta tesi i parlava que Sumar “té la mateixa narrativa que la ultradreta”. “No sé per quina raó ens demanen sovint el nostre suport, francament. Si fem servir la seva lògica trumpista, potser és per mantenir el ritme de vida dels Urtasun, Díaz i companyia, que no sembla que els falti de res”, concloïa Puigdemont:

A més de més polarització, aquest és un nou exemple de com el relat processista encara és viu dins de Junts. Perquè al capdavall és Puigdemont qui ha investit Pedro Sánchez i, per remissió, els ministres de Sumar. De la mateixa manera, ha quedat comprovat que les amenaces de Junts són purament simbòliques perquè fins ara han garantit l'estabilitat del Gobierno.