El caos desfermat pels manters reflecteix el fracàs del bonisme a Catalunya

La Costa Daurada, a Tarragona, s'ha convertit en la zona zero de Catalunya de la venda il·legal coneguda com el Top Manta. Segons l'últim balanç, entre maig i setembre de 2024 es van intervenir 43.673 articles falsificats amb un impacte econòmic de 12 milions d'euros. El gruix de l'activitat es desenvolupa en destinacions turístiques com Salou i Cambrils, a la costa tarragonina.

L'últim cop contra el Top Manta va tenir lloc la setmana passada, precisament a Salou i el seu entorn. Els manters van reaccionar violentament, tallant els carrers i atacant la policia amb pedres i objectes. Tot i que el pitjor estava per arribar.

Aquest dilluns, un manter va apunyalar greument un escombriaire a Cambrils, pel que sembla perquè li va molestar que netegés les fulles del terra amb un bufador. Això encén les alarmes sobre la problemàtica del Top Manta. El caos desfermat aquests dies mostra que els manters s'han fet forts en algunes localitats, on fins i tot desafien l'autoritat plantant cara a la policia.

El greu de tot això és que dies abans l'esquerra radical va tornar a fer gala del seu bonisme donant suport novament a la venda ambulant. Va ser a la primera cursa antiracista organitzada a Barcelona pel top manta. 

Màfies i explotació de persones

El bonisme fa anys que domina el debat públic a Catalunya en qüestions com l'ocupació i la venda il·legal. Defensen aquestes activitats emparant-se en la vulnerabilitat dels col·lectius. Però en fer-ho generen espai d'impunitat per a la delinqüència, que acaben legitimant tot tipus de delinqüència.

Amb l'ocupació, s'ha demostrat que moltes vegades funciona com a porta d'entrada del tràfic de droga en barris empobrits. Això acaba sent focus de delinqüència i conflictes de convivència. 

Pel que fa als manters, el bonisme també ha blanquejat una activitat que perjudica els comerciants i afavoreix l'explotació de persones. Com s'ha demostrat aquests dies a Salou i Cambrils, això erosiona l'autoritat i legitima la delinqüència. No només la delinqüència tova, justificada per la necessitat, sinó també delictes més greus.

Ajuts públics i reconeixement

A Catalunya la cosa és especialment greu perquè a més aquests col·lectius han rebut ingents quantitats de diners públics. A Barcelona van rebre més d'1 milió d'euros en ajuts durant els anys d'Ada Colau. A més, figures reconegudes i institucions han defensat la seva causa contribuint a la seva normalització. 

En el cas de Salou, la legitimació de la venda il·legal ha afavorit la creació d'un ecosistema que fins i tot desafia l'autoritat legal. Aquests col·lectius s'han anat fent forts fins a creure que poden funcionar amb les seves pròpies regles al marge de la legalitat. 

En el cas de Cambrils s'ha manifestat aquesta sensació d'impunitat de la manera més tràgica. Amb l'agreujant per a l'esquerra bonista que aquesta vegada ha estat un treballador qui ha patit les conseqüències. És la conseqüència d'anys legitimant la il·legalitat mentre es menysprea i fins i tot es perjudica aquells que treballen honradament.

Fracàs de l'experiment multicultural a Catalunya

També és l'evidència del fracàs de l'experiment cultural que el bonisme ha alimentat a Catalunya durant anys. En aquest sentit, el top manta no és més que l'evidència que la immigració descontrolada comporta pobresa i frustració. Molts immigrants que arriben no poden treballar i han de recórrer a activitats il·lícites per necessitat.

Els fets d'aquests dies han desfermat les crítiques a les xarxes socials. Són molts els catalans que vinculen aquests esclats amb el fracàs de les polítiques migratòries i de seguretat pública a Catalunya. Alguns alerten també del poder que ha adquirit el col·lectiu dels manters, capaç de xantatjar i desafiar els governs locals i la policia.

Això retrata també els mitjans públics i subvencionats, que van obrir portades amb la cursa antiracista. Però han passat per alt els aldarulls dels manters i la greu apunyalada a un treballador que lluita per la seva vida.