El (calculat) salt al buit de Podemos

Podemos ha consumat la seva venjança contra Yolanda Díaz i ha trencat definitivament amb Sumar per passar al grup mixt. La decisió l'han pres els alts comandaments del partit, sense consulta prèvia a les bases. Ha estat un moviment madurat en els darrers dies, després d'un fred càlcul de riscos.

La ruptura amb Sumar no deixa de ser un salt al buit, pels possibles costos electorals. Podemos fa anys que està en declivi, i amb tots els seus inconvenients orgànics, la confluència era una xarxa de seguretat. De fet, ja sense poder territorial, els seus cinc diputats són l'últim capital polític que els queda.

Però és un salt al buit controlat, perquè Podemos també guanya amb aquest moviment. Sobretot diners, que són un dels principals problemes ara mateix per a la seva supervivència. La seva sortida al grup mixt permetrà enfortir la formació per preparar-se pel gran test de les europees.

Més protagonisme

En primer lloc, es tracta d'una decisió política per guanyar protagonisme de cara a la cita electoral de les europees el 2024. Els darrers moviments de Yolanda Díaz amenaçaven d'invisibilitzar del tot els morats. Ara, Podemos passa a ser el grup més nombrós del grup mixt, i tindrà veu pròpia.

El primer avantatge és que podrà intervenir al Congrés i interrogar el Govern. Una poderosa arma que permetrà als de Ione Belarra i Irene Montero marcar discurs propi per accentuar les diferències entre Sumar i Podemos. Ara s'hauran de posar d'acord amb UPN, BNG i CC sobre els torns de paraula.

Es va especular que Podemos havia abandonat Sumar després d'aconseguir càrrecs dins de Sumar, com ara les comissions d'Exteriors o Drets Socials. Tot i això, per acord dels grups, hauran d'abandonar els seus llocs perquè tornin a votar-se. Més que un problema de butaques, semblen haver prioritzat tenir veu pròpia.

Més diners

Però a més, la decisió té evidents avantatges econòmics en plena crisi del partit. La subvenció mensual fixa per a tots els grups és de 30.346,72 euros, que Podem haurà de repartir amb els altres tres partits del grup mixt. Però, a més, hi ha una retribució individual (1.746,16 per diputat).

És a dir, que Podemos rebrà mensualment 4.894,63 euros pels seus cinc diputats, fet que suposa 58.735 euros a l'any. Els morats desafien així Ada Colau, que els va amenaçar de no cobrar les subvencions que els corresponien a Sumar. I de passada, afronten amb més garanties els seus problemes econòmics.

Cal recordar que Podemos va haver de fer ajustaments de plantilla, per les dificultats als comptes. Una de les prioritats era enfortir-se econòmicament per afrontar el repte de les properes cites electorals. Sembla que el salt al buit estava més calculat del que semblava.

Crítiques de transfuguisme

La ruptura ha causat indignació a Sumar, on acusen Podemos de transfuguisme. Els de Ione Belarra i Irene Montero defensen que era l'única cosa que els quedava davant l'opa hostil dels de Yolanda Díaz. L'exdiputat Alberto Rodríguez ha estat un dels que s'han pronunciat de manera més contundent.

Però a més, han recordat les paraules d'Irene Montero acusant de trànsfuga Meri Pita després d'abandonar Podemos. Més enllà dels riscos i els avantatges, és clar que la ruptura no acaba amb la guerra entre Podemos i Sumar. Ben al contrari, la guerra de debò comença ara.