CAC, l'organisme que costa 6 milions d'euros per encobrir els excessos de TV3

El 17 d'octubre passat, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) va dictar sentència sobre el degradant gag de Joel Díaz sobre la filla de Sílvia Orriols. El secretari de mitjans del Govern havia elevat una queixa per la desafortunada broma en què l'humorista jugava amb el nom de la nena –Violant– i el gerundi del verb violar. Segons l'ens públic que regula els mitjans de comunicació, no hi va haver cap vulneració de la normativa audiovisual.

No és la primera vegada que aquest organisme, la funció del qual és vetllar pel bon funcionament dels mitjans públics i privats, es posa de perfil davant d'un conflicte així.

El CAC tampoc va veure res irregular a fantasiejar sobre una fel·lació de la princesa Leonor al programa d'humor de Jair Domínguez i Peyu. Tant en el cas de la filla de Sílvia Orriols com de Leonor (any 2021) les víctimes de la broma són menors d'edat. Això no ha semblat ser un agreujant perquè el CAC, òrgan competent en aquests casos, prengués mesures al respecte.

Tampoc s'han castigat les faltes de respecte a persones (com els votants del PSC, a qui un còmic va anomenar nazis) o els símbols religiosos (com la Verge del Rocío). Això porta a sospitar sobre la connivència d'aquest òrgan regulador amb el corrent majoritari que des de fa anys domina a TV3: el de l'establishment processista, acostumat a riure's faltant el respecte als altres però que en canvi al revés té la pell molt fina.

Sis milions d'euros

El representant del govern català va elevar una queixa per la broma de Joel Díaz, al·legant una vulneració dels valors de tolerància i respecte exigibles als mitjans de comunicació. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya vetlla entre altres coses pel compliment de la normativa audiovisual, atent a principis com la llibertat d'expressió i informació, el pluralisme, la neutralitat i l'honestedat informatives.

L'orgue no considera que fer broma sobre una menor d'edat i una violació sigui mereixedor d'un càstig, com tampoc la resta de les bromes del lobby humorístic de TV3 i Catalunya Ràdio. Tot i que els catalans paguen de la butxaca als mitjans públics catalans, aquests es dediquen a riure's i faltar el respecte sempre en la mateixa direcció.

Aquests catalans a qui TV3 i Catalunya Ràdio insulta constantment, també paguen amb els impostos el CAC. I no és barat, perquè costa 6 milions d'euros dels pressupostos, cinc dels quals només es destinen a pagar el sou dels seus 75 funcionaris. Una quantitat que no correspon al volum de treball: han passat d'elaborar un informe al mes, a un cada sis mesos.

Arrimats al poder

Només cal dir que des del 2011 el CAC està presidit per Xavier Xirgo, amic i biògraf de Carles Puigdemont. I que el 2022 La Sotana, el podcast que fa Joel Díaz amb els seus amics, es va fer des de la Casa de la República, a Waterloo, amb la participació de Valtonyc i Clara Ponsatí. ¿S'entén ara millor perquè el CAC no vol tocar els enfant terribles que segueixen alimentant el processisme a TV3?