Muntatge amb Carles Puigdemont visiblement enfadat i Pere Aragonès somrient amb el Parlament de Catalunya de fons
POLÍTICA

El boomerang de la unitat processista

Junts per Catalunya i ERC reben la seva pròpia medicina a Barcelona

Xavier Trias i Ernest Maragall segueixen llepant-se les ferides després del que va passar dissabte. L'acord del PSC amb el PP d'una banda i els Comuns d'un altre ha deixat l'independentisme processista sense el seu gran caramel municipal: l'Ajuntament de Barcelona.

La famosa unitat independentista és una idea ja tan qüestionada, que no cal ni posar-ne exemples. Hi ha desenes de ciutats on els uns i els altres podien pactar i han escollit els Comuns, el PSC o fins i tot el Partit Popular. Però cal recordar que des de fa gairebé una dècada Junts per Catalunya i Esquerra han fet servir el factor independència per justificar tots els seus acords en comú,

El 2017 Ciutadans va guanyar les eleccions del Parlament de Catalunya amb Inés Arrimadas de cap de llista. El 2021 ho va fer Salvador Illa amb el PSC . Les dues ocasions Junts per Catalunya i ERC van pactar per mantenir el poder malgrat no suportar-se i tenir visions de país molt diferents. Només els unia, a priori, el desig de fer la suposada República Catalana.

Gairebé una dècada després ni rastre de república ni res per l'estil. Els acords indepes i els vetos a partits com el PSC durant una dècada han servit només per mantenir quotes de poder. No s'ha respectat la llista més votada ni tan sols perquè ostenti la presidència del Parlament de Catalunya. En resum: Junts i Esquerra han aplicat un cordó sanitari a tots els partits no processistes al Parlament de Catalunya.

Muntatge d'Ernest Maragall amb Xavier Trias, en primer pla

El pacte a Barcelona, un boomerang inesperat

Va passar el 2019: Ada Colau va ser alcaldessa amb els vots de Manuel Valls, que va voler impedir un alcalde independentista a Barcelona Quatre anys després ha tornat a passar el mateix. Salvant totes les distàncies és el mateix que fa la CUP al Parlament: votar un candidat independentista perquè els processistes mantinguin el control i la Generalitat.

La gran diferència és que Salvador Illa i el PSC no es van passejar per tots els platós de televisió visiblement afectats i parlant de cop d'estat . El PSC va assumir l'aritmètica parlamentària -perversa a Catalunya per la Llei d'Hondt- i va assumir que encara necessitava més suports.

Jaume Collboni amb Salvador Illa en un acte de campanya electoral

Sembla que la doble vara de mesurar processista ha arribat aquesta setmana a un punt culminant. Després d'anys repartint carnets de bons i dolents, clama al cel quan els altres sumen els vots. Cal recordar que els indepes no guanyen al Parlament des del 2015, quan es van unir i van quedar encara lluny de la majoria absoluta.

➡️ Política

Més notícies: